La Mesa del Congrés rebutja la petició del Senat d'aturar la tramitació de la llei d'amnistia

La Mesa del Congrés dels Diputats ha acordat aquest dimarts –amb els vots de la majoria conformada per PSOE i de Sumar i el 'no' de PP i Vox- rebutjar la petició del Senat –controlat pel PP- d'aturar la tramitació de la llei d'amnistia. La Mesa ho ha fet en base a un informe dels lletrats molt contundent que acusa la cambra alta de pretendre una "clara ingerència" en l'autonomia parlamentària. El document, de 14 pàgines, afirma que el Senat pretén "assumir funcions de fiscalització del funcionament intern" del Congrés.

El vicesecretari de la Mesa Alfonso Gómez de Celis ha assegurat que la Mesa ha adoptat aquesta decisió perquè tots els passos que s'han fet al ple sobre la llei d'amnistia "tenen presumpció de constitucionalitat", i "només el TC és competent per dirimir si algun dels passos no compleix la Constitució". "No hi ha cap altre òrgan competent per dir-ho", ha recordat.

Gómez de Celis: "És una deslleialtat institucional sense precedents"

"Ens ha cridat molt l'atenció l'intent del Senat de convertir-se en un Tribunal Constitucional plantejant dubtes de constitucionalitat", ha afirmat Gómez de Celis, que ha assegurat que tot plegat "és una deslleialtat institucional sense precedents" que "no podem admetre des del punt de vista polític".

"El PP és un partit antisistema"

En aquest sentit, Gómez de Celis ha acusat el PP de ser "un partit antisistema". "és capaç de trencar totes les lleialtats institucionals i de convertir el Senat en una cambra de simple oposició al Congrés", un fet "molt trist per a la democràcia".

Segons Gómez de Celis, el Senat sí que pot anar al Tribunal Constitucional contra la llei, però després del "tret per la culata" que va suposar la petició de l'informe de la Comissió de Venècia, "entenc que s'ho pensin".

La Mesa rebutja d'aquesta manera el conflicte de competències inèdit plantejat per la cambra alta, que sostenia que calia tramitar la llei d'amnistia com una reforma constitucional i demanava al Congrés que fes marxa enrere en les decisions que ja han estat adoptades pel ple del Congrés.

El Congrés s'empara en un informe dels lletrats que defensa que sempre "ha actuat en l'exercici constitucional i reglamentari de les seves competències" i ha seguit els procediments establerts a l'hora de tramitar la proposició de llei que es va aprovar a la cambra baixa el 14 de març.

Aturar una iniciativa d'aquesta manera, segons el TC limitaria els drets a la participació política i suposaria una "lesió" als drets de tots els diputats. A més –recorden els lletrats- el mateix TC va deixar escrit que la constitucionalitat d'un text "només es pot determinar, com és natural, un cop assolida la condició de norma".

Per tant, segons l'informe dels lletrats, aplicar el criteri del Senat suposaria "ignorar el dret dels parlamentaris, tant diputats com senadors, a la tramitació de les iniciatives per les vies constitucionals i reglamentàriament establertes, i a la seva aprovació per les majories requerides en cada cas".

Els lletrats també rebutgen les denúncies del Senat sobre suposats "vicis formals" en la tramitació de la proposició de llei. Segons l'informe, les al·legacions del PP només busquen arguments per a un recurs d'inconstitucionalitat "encobert i extemporani".

"Aquestes al·legacions impliquen una clara ingerència del principi d'autonomia parlamentària en el seu vessant reglamentari", perquè la funció de controlar com s'ha aplicat el reglament del Congrés "correspon, en tot cas, al Tribunal Constitucional", i el Senat "no pot assumir funcions de fiscalització del funcionament intern d'altres òrgans constitucionals".

En tot cas, els lletrats defensen que la Mesa del Congrés ha actuat sempre en l'exercici de les seves competències i d'acord amb la legalitat. També quan va aprovar que la llei es tramités pel procediment d'urgència, quan va ampliar el termini de què disposava la comissió de Justícia per aprovar el dictamen o quan va sotmetre a votació noves esmenes pactades entre el PSOE, ERC i Junts.

Per tant, segons els lletrats, "el Congrés ha exercit les seves atribucions en els termines constitucionals i reglamentaris establerts", i un cop es va aprovar el text en ple, li toca al Senat "continuar amb la seva tramitació en els termes establerts".