DINAMARCA SUCCESSOS
Les flames arrasen l'històric edifici de la Borsa de Copenhaguen
L'agulla de l'edifici, del segle XVII, va col·lapsar pel foc, recordant l'incendi a Notre-Dame de París de fa cinc anys
Se'n desconeixen encara les causes
Les obres que s’estan fent sobre l’edifici del segle XVII van entorpir les tasques d’extinció. - EFE/EPA/IDA MARIE ODGAARD
Un incendi declarat ahir, per causes encara desconegudes, va provocar greus danys materials a l’històric antic edifici de la Borsa de Copenhaguen, malgrat que no hi va haver víctimes.
El foc va assolar la meitat de l’històric edifici, que va ser construït entre 1619 i 1623 per ordre del rei Christian IV de Dinamarca, i va causar l’ensorrament de part de la sostrada i de la icònica agulla de la torre, encara que centenars d’obres d’art de l’interior van poder ser salvades.“L’incendi està controlat i ara estem amb les tasques d’extinció, que tardaran diverses hores”, va dir el director dels serveis d’emergència de Copenhaguen, Jakob Vedsted Andersen, que va ressaltar que l’estructura de l’edifici i les bastides col·locades a l’exterior des de fa dos anys per restaurar la façana i la sostrada van retardar els treballs d’extinció de l’incendi.Quan es va declarar el foc, a les 07.30 hora local, es trobaven a l’interior de l’edifici deu treballadors de l’empresa que l’està restaurant i que van sortir pel seu propi peu del lloc.El foc va començar a la zona on s’estaven efectuant les reparacions, malgrat que les autoritats van considerar prematur especular amb la causa. “Encara no hem tingut accés al lloc de l’incendi, és massa aviat per valorar-ho”, va afirmar l’inspector en cap Peter Dahl.La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va qualificar l’incendi d’“horrible” i va lamentar que cremés “un tros d’història de Dinamarca”, mentre el ministre de Defensa, Troels Lund Poulsen, es va referir al succés com “el nostre moment Notre-Dame”, al·ludint a l’incendi de la famosa catedral de París el 2019.El succés ha alterat també els plans del vuitanta-quatrè aniversari de la reina Margarida II, el primer després d’abdicar el seu fill al gener, i la Casa Reial va decidir reduir el programa d’actes previstos per a tal finalitat.
