El PNB guanyaria en vots encara que empataria en escons amb EH Bildu, segons EITB

El PNB guanyaria les eleccions al Parlament Basc, amb un 35,7% dels vots, encara que empataria en escons amb EH Bildu, amb una forquilla d’entre 26 i 28 parlamentaris, i aconseguiria un suport 2,8 punts superior al de la coalició sobiranista, amb un 32,9% del total del sufragi, segons el sondeig de Gizaker per a EITB, La Forta i RTVE.

Els jeltzales perdrien, entre tres i cinc representants, respecte als comicis de 2020, en els quals van obtenir 31 seients i un 39,1% dels vots a la Cambra basca, mentre EH Bildu -que va aconseguir 21 parlamentaris i un 27,9% del sufragi- n’aconseguiria entre cinc i set més.

Per la seua part, el PSE-EE, amb un 14,3% del suport (davant el 13,7% de fa quatre anys), mantindria els seus 10 seients a la Cambra basca o ascendiria en dos, fins els 12, i el PP aconseguiria 7, un més, amb un 8,4% de les paperetes, davant el 6,8% de 2020.

Mentrestant, E-Podemos, que tenia fins la data sis parlamentaris, obtindria entre 1 i 2 escons amb el 3,6% de les paperetes, 4,5 punts menys, Sumar entre 0 i 2, amb el 2,6%, i Vox perdria el seu escó amb un 1,6% del sufragi (2,0% el 2020), segons l’enquesta realitzada per Gizaker per a EiTB al tancament dels col·legis electorals.

Amb aquestes dades, PNB i PSE-EE es quedarien, en el pitjor dels casos, a dos escons de la majoria absoluta en el Parlament Basc amb 36, i n’aconseguirien 40 de complir-se els millors pronòstics.

El sondeig s’ha realitzat mitjançant 3.608 enquestes efectuades entre el dilluns 15 d’abril i fins aquest mateix diumenge al matí.

Àlaba

A Àlaba, guanyaria les eleccions EH Bildu, amb el 30,9% dels vots que li donarien entre 8 i 9 escons, quan en les eleccions de fa quatre anys va aconseguir 6 representants, amb el 24,9% dels sufragis.

Amb aquest resultat, la coalició abertzale desbancaria en aquest territori el PNB, que obtindria entre 7 i 8 parlamentaris, amb el 27,3% de les paperetes, davant els 9 actuals que va aconseguir fa quatre anys amb el 32,2% dels vots.

El PP passaria de 3 parlamentaris a 4, amb el 15,5% dels vots, de manera que tindria més percentatge de vots que el PSE-EE, que obtindria el 15,4%, però els mateixos escons, 4. Els socialistes tenen actualment 4 parlamentaris aconseguits el 2020 amb el 15,6% dels sufragis.

Elkarrekin Podemos aconseguiria un 3,6% de percentatge de vots i aconseguirà entre 0 i 1 parlamentari, davant els 2 que va aconseguir en els comicis bascos de 2020 amb el 8,1% del total de sufragis.

Sumar, amb un 3,3% de percentatge de vots, podria aconseguir entre 0 i 1 escons i entrar en el Parlament basc, mentre que Vox, amb un 2,6% dels sufragis es quedaria sense el parlamentari actual que consiguio en els anteriors comicis amb el 3,8% dels vots.

Bizkaia

A Bizkaia, el PNB guanyaria les eleccions amb 11 escons, un menys que fa quatre anys, amb el 40,3% dels vots, per sota dels 42,6% obtinguts el 2020. Per la seua part, EH Bildu seria la segona força amb set o vuit escons davant els sis de l’última cita electoral, en obtenir el 29% dels vots, gairebé cinc punts per sobre dels resultats de l’anterior cita electoral (23,9%).

Per la seua part, el PSE-EE es mantindria com a tercera força i, segons el sondeig conservaria els seus tres actuals escons o n’aconseguiria un més fins quatre, amb el 14,1% dels sufragis, superant el suport de fa quatre anys (13,6%).

El PP passaria a ser quarta força i es quedaria amb els seus dos escons actuals en aconseguir el 8% dels vots, al voltant d’un punt més que fa quatre anys (6,9%).

Elkarrekin Podemos Alianza Verde es veu relegat al cinquè lloc i perdria un escó per quedar-se amb un altre, amb el 3,9% dels sufragis, un percentatge clarament per sota de l’obtingut el 2020 (8,6%), quan Podemos es va presentar amb Ezker Anitza-IU.

En aquesta ocasió, Ezker Anitza es presenta en la coalició que integra Sumar, que no aconseguiria representació a Bizkaia, amb l’1,9% dels sufragis. Tampoc no obtindria parlamentaris Vox, amb un 2,1 dels vots.

Gipuzkoa

A Gipuzkoa, EH Bildu seria la primera força, amb el 40,1% de percentatge de vots que li donarien 11 escons, 2 més que en els comicis de 2020, quan va tenir el 35,3% dels sufragis.

Amb aquest resultat, la coalició abertzale també desbancaria el PNB com a primera força a Gipuzkoa. Els jeltzales obtindrien entre i 8 parlamentaris, amb el 31,8% de les paperetes, davant els 10 actuals que va aconseguir amb el 36,4% dels vots el 2020.

El PSE-EE es mantindria com a tercera força, amb el 14,2% dels vots i entre 3 i 4 parlamentaris, quan en els anteriors comicis bascos va tenir un 12,9% de les paperetes i 3 representants.

El PP mantindria el seu parlamentari, amb el 5,8% del percentatge de vot, superior al 4,7% que va aconseguir el 2020, mentre que Sumar, amb un 3,4% de percentatge de vots, podria aconseguir entre 0 i 1 representant.

Elkarrekin Podemos, amb un 3,2% de percentatge de vots, davant el 7,2% de fa quatre anys, es quedaria sense representació per aquest territori i Vox, amb un 0,3% de sufragis (1,3% el 2020) tampoc no tindria representants.