Reobert el cas de l’espionatge amb Pegasus del mòbil de Pedro Sánchez a l'arribar dades de França

El jutge de la Audiencia Nacional José Luis Calama ha reobert la investigació sobre el suposat espionatge amb el programa Pegasus del mòbil del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de diversos ministres després de rebre noves dades de França sobre una causa relacionada amb aquest sistema desenvolupada a França.

El magistrat va investigar durant gairebé un any la infecció en cinc ocasions del mòbil de Pedro Sánchez, i també dels ministres de Defensa, Margarita Robles; Interior, Fernando Grande-Marlaska; i Agricultura, Luis Planas, entre 2020 i 2021, si bé va acabar arxivant el cas davant de l’"absoluta" falta de cooperació jurídica d’Israel, país on té el seu domicili social el grup NSO, que ha desenvolupat i comercialitzat el programa.

Tanmateix, el jutge ha rebut ara una Ordre Europea d’Investigació (OEI) per part de França en la qual incorpora una causa duta a terme el 2021 per múltiples infeccions amb Pegasus de telèfons de periodistes, advocats, personalitats públiques i associacions governamentals i no governamentals, així com membres del govern francès, ministres i diputats.

Informació que, segons el jutge, si es compara amb els resultats de les anàlisis del Centro Criptológico Nacional sobre els dispositius infectats del president del govern espanyol i dels ministres pot permetre avançar en les investigacions d’ambdós països per determinar l’autoria.

Les indagacions de França van determinar que cada servei que utilitzava el programa Pegasus creava una infraestructura que podia utilitzar-se per atrapar diversos números, segons explica en la seua interlocutòria el magistrat.

Això porta el jutge Calama a concloure que "és possible establir comparacions entre les pistes trobades als diferents telèfons infestats per identificar una única font d’infestació".

Al mateix temps que ha reobert la investigació, el magistrat ha encarregat al Centro Criptológico Nacional un informe que compari els elements tècnics obtinguts en les investigacions francesa i espanyola amb l’objectiu de determinar l’autoria dels atacs informàtics.

Amb el resultat d’aquesta anàlisi, el jutge creu que es podrà dur a terme un intercanvi més ampli de dades amb França i així conèixer el contingut de la informació que la societat NSO Group els va facilitar sobre el procés del control intern de Pegasus i un detall més complet de les investigacions desenvolupades per la Agencia Nacional Francesa de Seguretat dels Sistemes d’Informació (ANSSI).

"Tot això permetrà una actuació conjunta i coordinada de les autoritats judicials franceses i espanyoles en ordre a determinar l’autoria de la infestació duta a terme a través del programa espia Pegasus tant a França com a Espanya", conclou el jutge.

Abans de tancar el cas i amb l’objectiu d’esbrinar qui van ser darrere de l’espionatge, el jutge va remetre fins quatre vegades sense èxit una comissió rogatòria a Israel en la qual demanava informació de la societat NSO Group.

En la documentació aportada per França, les autoritats expliquen que s’han dirigit a aquesta mercantil i que la seua investigació els ha portat a sol·licitar auxili judicial als Estats Units i Israel, ja que l’esmentada empresa va negar ser responsable de la infecció dels telèfons i va afirmar que qualsevol informació addicional s’havia de sol·licitar mitjançant les eines de cooperació judicial.

El document recull els anomenats "indicadors de compromís" (IOCs), una sèrie de dades que poden indicar que un sistema ha estat compromès per un atacant i que s’utilitzen en la detecció i resposta a incidents de seguretat informàtica.

La investigació ara reoberta a l’Audiència Nacional discorre de forma independent d’una altra causa que instrueix un jutjat de Barcelona sobre la infecció al mòbil del president de la Generalitat mitjançant aquest mateix programa, en la qual és investigada l’exdirectora general del CNI Paz Esteban.