Votar interessa més que la política
Alumnes de Batxillerat votarien si poguessin, però són crítics i no coneixen diputats per Lleida
Els diputats al Parlament per Lleida són gairebé uns complets desconeguts per a joves que estan a les portes de poder votar, que mostren més interès per acudir a les urnes que per la política en si mateixa.
Foto de part dels alumnes de primer de Batxillerat d’un institut que han contestat al sondeig.
Un requisit indispensable per poder exercir el dret al vot és haver complert els 18 anys d’edat. Al llarg dels últims anys, diferents organitzacions juvenils han sol·licitat rebaixar l’edat mínima als 16 i el Congrés va debatre el setembre del 2022 una proposició de llei en aquest sentit que va acabar sent rebutjada.
Davant de les pròximes eleccions al Parlament, aquest diari ha intentat saber quina és la visió dels joves d’aquesta edat sobre aquesta qüestió, sobre la política en general i què coneixen de la catalana en particular a través d’una petita enquesta que han respost mig centenar d’alumnes de primer de Batxillerat (16-17 anys) de dos centres de Lleida.
Evidentment, només constitueix una superficial aproximació sense valor científic, però els resultats permeten entreveure algunes conclusions. Una és que l’interès per votar és notablement superior al que senten per la política en si mateixa. Així, més d’una trentena afirmen que en cas que poguessin acudirien a les urnes, mentre que només són 19 els que diuen que els agrada la política. Els que responen el contrari són majoria i la resta no es pronuncien o responen de forma càustica. “Crec que és un deure de tots els ciutadans assegurar-se que el poder legislatiu està en bones mans i no d’uns egocèntrics”, diu un. “Sí que m’agrada la política, però aquesta no”, assenyala un altre. Entre els que contesten afirmativament, alguns destaquen que la política afecta la vida dels ciutadans i el futur del país. Entre els que ho fan negativament abunden els que es limiten a assenyalar que no els agrada o els sembla avorrida, malgrat que alguns consideren que hi ha massa corrupció.
A nivell de la política catalana, una cosa que està clara és que els diputats de Lleida són gairebé uns perfectes desconeguts per a ells. Només dos coneixen el nom de tres dels quinze diputats al Parlament per la demarcació. La gran majoria, entorn del 90%, indica que no sap cap nom i entre els que donen apareixen polítics que no ho són, com l’alcalde de Lleida Fèlix Larrosa, el president de la Diputació Joan Talarn o la diputada de Junts al Congrés Míriam Nogueras. Només tres diputats –Ramon Tremosa (Junts), Marta Vilalta (ERC) i Òscar Ordeig (PSC)– són esmentats per dos alumnes diferents. Únicament un parell saben que hi ha quinze diputats per Lleida i la gran majoria desconeix la relació completa de partits amb representació, així com que PSC i ERC comparteixen la primera posició en nombre d’escons al Parlament. En canvi, al voltant d’un terç responen correctament que el ple de la Cambra compta amb 135 diputats.La pregunta que registra més encerts, al voltant del 90%, és la relativa a qui és l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès.
En canvi, el seu antecessor, Quim Torra, només és conegut per la meitat, i són bastants els que donen el nom de Puigdemont en lloc del seu. Com és lògic per edat, per a ells el president investit després de les primeres eleccions al Parlament després de la dictadura, Jordi Pujol, és un personatge llunyà, tant que només deu encerten aquesta pregunta, un menys que els que responen Josep Tarradellas, que va ser el president de la Generalitat restaurada però que no es va presentar a les eleccions del 1980, i n’hi ha tres que donen el nom de Francesc Macià, que va ser el primer de la Segona República. I els dos presidents del tripartit d’esquerres, Pasqual Maragall, encara són més desconeguts. Només quatre els encerten i un parell n’anomenen un o l’altre.
I pel que fa a l’exalcalde de Lleida que també ha estat conseller, el número dels que elegeixen en les seues respostes Siurana, Ros i Pueyo és molt similar, amb Ros lleugerament al capdavant, encara que és el primer l’únic que va estar al Consell Executiu.Sobre qui ocupa la presidència del Parlament, onze responen correctament que és Anna Erra, mitja dotzena donen el nom de la seua antecessora, Laura Borràs, un parell, el de l’anterior, Roger Torrent, i la resta, cap. I sobre el motiu que s’hagin avançat les eleccions, el grup més nombrós torna a ser amb diferència el que no n’està al corrent, mentre que una quinzena sí que ho atribueix a la impossibilitat d’aprovar els pressupostos i gairebé una desena, a problemes amb la llei d’amnistia.
