L'educació necessita millorar

Els futurs mestres creuen que el sistema educatiu necessita millorar, que els alumnes en general estan desmotivats i dispersos, que moltes vegades la família delega tota l’educació a l’escola, encara que alhora s’ha perdut el respecte pels mestres, i que els governs canvien les lleis educatives abans que es puguin aplicar del tot. No obstant, es reafirmen en la seua decisió vocacional de dedicar-se a la docència i esperen poder contribuir d’alguna manera a canviar les coses.

Aquestes són les principals conclusions de les reflexions de Sergio Leigue, Ares Martínez, Pau Sánchez, Diana Fagadar, Berta Montanyà i Maria Callau, un grup d’estudiants d’últims cursos de diferents graus d’Educació de la Universitat de Lleida, que ja tenen experència a les aules.Malgrat la seua joventut, veuen una clara diferència entre els escolars d’ara i a ells mateixos quan anaven al col·legi. Atribueixen la baixada del nivell, que va quedar reflectida a l’últim informe PISA, “al dèficit d’atenció en les classes per la tecnologia i les xarxes socials”. “Estem davant d’un alumnat de la societat de la immediatesa, que té tant accés a les xarxes i a internet, que no té la capacitat de saber esperar”, remarquen. Consideren també que el nivell d’exigència ha disminuït i lamenten que no hi hagi pràcticament deures. “Nosaltres teníem molta feina a casa, exàmens, les notes eren un número i ara està prohibit suspendre o posar un zero. El nivell és tan light que ja ni s’esforcen”, apunten.Afegeixen que “la conciliació familiar també influeix en els resultats”. Una de les futures mestres explica que al Quebec, on s’ha format en part, “quan els nens surten de l’escola els pares ja són a casa” i defensa que “les polítiques han d’afavorir aquest vincle”. També reclamen que les lleis educatives no canviïn constantment (vegeu el desglossament).Així mateix, indiquen que sembla que els docents “no han sabut trobar el focus perquè l’alumne vulgui aprendre”. “Aquest és el nostre repte. No tant innovar a l’escola en el sentit d’utilitzar tecnologia, sinó recursos per captar la seua atenció. És molt important buscar els interessos dels alumnes. Un mestre no podrà aconseguir que això canviï, però és important i com a docents, que si cadascú fa la seua part, serà més fàcil”, argumenten. En aquest sentit, reconeixen que al principi creien que a la facultat els donarien “una recepta màgica de com abordar les situacions a l’aula”. “Haurem d’abordar cada situació en funció dels alumnes que tinguem i a partir de l’experiència. Unes vegades ens serviran uns recursos i metodologies i d’altres, una altra. Com a mestres, hem d’aprendre aquesta visió més holística i centrar-nos no tant com abans en els dèficits o trastorns que tenen els alumnes sinó a fer un canvi de context per reduir les barreres en l’accés a l’aprenentatge”, expliquen, i posen de manifest la dificultat d’estar pendents de les capacitats de cada alumne, quan són 25 o 30 per classe.

Creuen que la societat delega cada més en l’escola mentre que, alhora, s’ha perdut respecte per la figura del mestre. “Abans el que deia el mestre anava a missa i ara creuen que en saben més que tu”, relaten. “De vegades les famílies creuen que el seu fill és ideal, però moltes vegades a nivell de normes no les tenen gaire marcades des de casa”, destaquen, i aposten per “establir una manera de treballar de les escoles que sigui atractiva per a les famílies, no involucrar-los només en les tutories, sinó que formin part activa de l’escola. Que s’impliquin i siguin conscients del treball que hi ha darrere”. A més a més, recalquen que “la tasca educativa no ha de recaure tan sols en els mestres, hi ha altres agents educatius com les famílies, les extraescolars, el barri, la biblioteca i altres serveis”.

Per tot plegat, subratllen que “la docència és un treball que està infravalorat”. “Hem de saber molt i de moltes temàtiques perquè estem formant la societat del futur. Des del primer dia ens van dir que en aquest treball no s’acaba mai d’estudiar, ens hem de reciclar contínuament”, argüeixen, i creuen que “els pares no veuen el treball que fem a casa”. Així mateix, afirmen que no tenen dos mesos reals de vacances a l’estiu. “A començaments de juliol estem tancant actes, al final d’agost ja preparem el curs. I molts professors es dediquen a formar-se per vacances. Acaben sent d’un mes, com tothom”, recalquen.

No prendre decisions des del despatx, sense trepitjar una aula

Confessen no saber qui està al capdavant de la conselleria d’Educació, però si ells tinguessin responsabilitats de govern en aquest àmbit intentarien que qui prengués les decisions no fos des d’un despatx, sense haver estat mai en una classe. “Diuen que hem de donar un currículum concret, però no han estat en una aula”, indiquen. Tampoc els semblen correctes les característiques de les actuals proves de competències bàsiques. I, sobretot, forçarien que no canviés la llei educativa cada vegada que canvia el govern. “Als països nòrdics tenen molt clar que l’educació va a part de la política, tant és qui governa, es posen d’acord perquè és un bé comú, no com aquí a Catalunya o a Espanya”, assenyalen.