Per una Lleida líder en tecnologia
Estudiants d'aquesta enginyeria consideren que Lleida té les eines per ser un referent a nivell tecnològic si es combat el centralisme i els nostres propis complexos
Lleida té totes les eines per ser un referent nacional i internacional en l’àmbit tecnològic, però “hem de creure’ns-ho i treure’ns els complexos de sobre.” Així ho consideren Oriol Agost, Laura Haro, Chaymaa Dkouk, Josep Sort, Isaac Torres i Oriol Alàs, estudiants d’Enginyeria Informàtica de la Universitat de Lleida, que veuen en el teletreball una manera de combatre el centralisme empresarial de Barcelona i consideren que el desinterès dels joves per la política es deu a la saturació informativa, que no es prenen mesures dirigides a ells i que els partits “només s’interessen per nosaltres en campanya”.
Els sis joves consideren que Lleida “és una ciutat molt còmoda per viure i el nostre treball ens permet ser més flexibles a nivell de localització pel teletreball”. No descarten que el seu futur laboral estigui fora de la província, “però tal com estan els lloguers a qualsevol ciutat gran potser compensa quedar-nos aquí sols per la comoditat, ja que econòmicament és una ruïna marxar fora i a Lleida cada vegada tenim més oportunitats, especialment en el nostre àmbit, que en els últims anys ha viscut un boom espectacular”.
El fet que la informàtica sigui una professió amb moltes ofertes laborals fa que les seues oportunitats augmentin amb el pas dels anys, però “tampoc la vam escollir per les sortides laborals, sinó que perquè ens agrada, però és cert que ens podem sentir afortunats”. Afegeixen que “aquesta expansió de les noves tecnologies també ens permet treballar en altres àmbits que el de l’enginyeria, ja que a dia d’avui qualsevol empresa necessita un departament d’informàtica”.
Respecte a les possibilitats de Lleida a nivell tecnològic, apunten que la capital “és de les ciutats ideals per a la transformació del sector agroalimentari i en uns anys pot arribar a ser un referent a diversos nivells en aquest aspecte”. Tanmateix, demanen no limitar aquesta transformació ecològica i tecnològica al parc científic de Gardeny, ja que “hi ha moltes empreses que no són allà que funcionen molt bé, siguin de tota la vida o creades per emprenedors.
És genial tenir Gardeny, però s’haurien de dinamitzar altres zones que també tenen molt potencial tecnològic i aprofitar aquest vent a favor per transformar el món agroalimentari i canviar Lleida i la província”.
Una transformació que, perquè arribi a produir-se, ha de fer front al centralisme de Barcelona, que critiquen durament. “Els polítics encara viuen en el fordisme, creuen que tot ha d’estar en un mateix punt centralitzat, però el teletreball ha trencat aquesta teoria de forma rotunda i evident”. Precisament, veuen en el treball remot una oportunitat perquè hi hagi una dispersió d’empreses per tot el territori i apunten que “per a Lleida és perfecte, perquè tenim lloguers barats i una bona qualitat de vida”.
Continuant amb el centralisme, lamenten el desconeixement que hi ha a Barcelona de Lleida, ja que “moltes vegades hi ha polítics que no saben dir-te ni una empresa lleidatana que no sigui del món agroalimentari, hem de respondre a aquest centralisme mostrant el que és i pot ser Lleida, una potència tecnològica”.
Per això veuen clau institucions com la universitat o les mateixes empreses per trencar aquest relat, però admeten que “potser fins ara no hem sabut utilitzar-les correctament”, i opinen que “tampoc s’ha creat un sentiment que a Lleida tenim molt més talent i potencial del que creiem, fins ara teníem complexos que no ens feien creure en el nostre potencial i per això hi ha d’haver unitat dels polítics i picar molta pedra”. Afegeixen que “ara veiem entre els joves que hi ha molta més predisposició i voluntat a quedar-se i prosperar aquí”.
En un altre ordre, la seua carrera és de les que històricament tenen menys presència femenina i ho atribueixen al fet que a elles els falten referents. “Quan tens una figura que et motiva a ser com ella et piques i animes a seguir els seus passos i fas el salt”, assenyalen i afegeixen que “quan ets petit absorbeixes el teu entorn i, si no hi ha referents, et poden arribar a inculcar que això no és per a tu, però cada vegada hi ha més dones en l’enginyeria i la informàtica”. Una tendència que pensen que anirà a l’alça en el futur, però també demanen que la informàtica sigui més present tant en les classes de primària com en les de secundària. “Si mai no fas alguna cosa, no saps si t’agradarà”, conclouen.
Limitar lloguers, millor transport públic i exempció de taxes a joves
A la pregunta de quina seria la primera mesura que prendrien si estiguessin al Govern, aposten per millorar les condicions de vida. “Cal facilitar l’accés a l’habitatge i això passa per limitar els arrendaments”, apunta Dkouk, mentre que Haro lamenta que “han pujat els preus de tot i no els salaris, el nivell de vida ha baixat molt”. Agost advoca pel que fan en altres països, que és “no cobrar impostos a joves, siguin assalariats, autònoms o emprenedors”, i Torres demana “una xarxa de transport públic com Déu mana”. Finalment, Sort advoca per regularitzar les empreses intermèdies. “No pot ser que al pagès li paguin la poma d’aquí al costat a 30 cèntims el quilo i a nosaltres ens costi 5 euros”, conclou.