L’ONU demana a Espanya d’adoptar mesures contra les "lleis de concòrdia" del PP i Vox
Imatge d’arxiu (agost de 2018) d’un punt de les més de setanta fosses comunes amb les restes de 2.238 de represaliats del franquisme a Paterna, Comunitat Valenciana.
L’ONU ha instat el govern espanyol a adoptar "totes les mesures necessàries" en relació amb les "lleis de la concòrdia" impulsades pel PP i Vox a l’Aragó, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana per garantir "la preservació de la memòria històrica de greus violacions dels drets humans".
En un escrit, al qual ha tingut accés EFE, recorda que tots els poders de l’Estat, ja sigui executiu, legislatiu o judicial, i totes les entitats nacionals, regionals o locals "han de complir l’obligació de protegir els drets humans", i que l’incompliment d’aquestes obligacions compromet la responsabilitat d’Espanya.
L’exposa en una comunicació conjunta del Relator Especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició (Fabian Salvioli), el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries (la seua presidenta Aua Baldé) i el Relator Especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries (Morris Tidball-Binz).
L’ONU insisteix que aquestes mesures han d’estar encaminades a preservar de l’oblit a la memòria col·lectiva i, en particular, evitar que sorgeixin tesis revisionistes i negacionistes. Aquestes lleis, obstaculitzarien el dret a conèixer la veritat i el dret a la llibertat d’associació, adverteix la comunicació de l’ONU.
Aquest informe respon a la iniciativa del Govern central d’elevar a les principals instàncies europees i internacionals les mesures contra la Memòria Democràtica empreses pel PP i Vox en diverses comunitats autònomes.
L’Executiu va anunciar a l’abril la seua intenció de recórrer a Nacions Unides, el Parlament Europeu, i al Consell d’Europa aquestes iniciatives.
Després del "contundent" informe de l’ONU el Govern demanarà a les tres comunitats autònomes la revisió urgent d’aquestes iniciatives, han explicat a EFE fonts de l’Executiu.
Considera que el fet que diversos relators i un grup de treball firmin una comunicació conjunta posa de manifest "la gravetat de les infraccions constatades".
La comunicació de l’ONU incideix que les lleis podrien transgredir l’obligació d’Espanya, incloent els seus tres poders i les seues entitats nacionals i locals, de garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions de drets humans.
Per a l’ONU poden portar límits a l’accés a la veritat sobre el destí o parador de les víctimes, en ordenar la supressió de múltiples entitats, projectes, llocs webs i activitats de memòria històrica sobre les greus violacions de drets humans previstes o creades en compliment de la legislació estatal i autonòmica vigent en la matèria.
A més, obstaculitzen o suprimeixen la subvenció de projectes de memòria històrica ofertes actualment a entitats de societat civil, poden invisibilitzar les greus violacions de drets humans comeses durant el règim dictatorial franquista, i ometen nomenar o condemnar l’esmentat règim, assenyala.
L’ONU exposa l’obligació de l’Estat espanyol en el seu conjunt de garantir la preservació de la memòria col·lectiva "relativa a les violacions manifestes dels drets humans, tals com les comeses en període de dictadura franquista i guerra civil, en tant element essencial de la reparació deguda a les víctimes, de les garanties de no repetició de la violència passada i del dret a participar en la vida cultural".
"L’esmentada obligació inclou el deure d’adoptar processos de memorialització que permetin reconèixer, recordar, preservar i transmetre la informació sobre les violacions sofertes, en respecte ple a la dignitat de les víctimes i en consulta efectiva amb elles", afegeix.
Recorda les obligacions internacionals subscrites per Espanya en relació amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics o la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades entre altres tractats.
En aquest sentit, Nacions Unides assenyala el dret de les víctimes i les seues famílies a conèixer la veritat sobre la perpetració de greus violacions de drets humans i del dret internacional humanitari, així com l’obligació de l’Estat d’adoptar mesures adequades per recordar aquestes violacions, per preservar els arxius i altres proves relatives a aquestes violacions i la possibilitat de consultar-los, i facilitar el coneixement sobre tals violacions.
L’escrit conclou instant informació de part dels poders i entitats públics pertinents sobre com les lleis de 'concòrdia' d’Aragó, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana són compatibles amb les obligacions de l’Estat espanyol en matèria de drets humans i de preservació de la memòria històrica de les greus violacions de drets humans, així com del dret a la veritat.
