Jordi Fàbrega: «A Barcelona no veuen que fora hi ha vida intel·ligent»

Costa atansar el Pirineu a Barcelona? 

Costa molt que entenguin el Pirineu i que hi ha vida intel ·ligent més enllà de les àrees metropolitanes, i més a Barcelona. 

No deu ser perquè la gent d’allà no el visita. O no s’hi fixen? 

Els visitants venen a disfrutar, però no paren atenció als serveis ni als mitjans de vida. Com més t’allunyes de la plaça Catalunya, més difícil és prestar serveis públics i rebre’n. I això no hauria de ser així. 

Vostè és pediatre i polític. També li fa l’efecte que de vegades els seus col·legues tracten els ciutadans com nens? 

Estem en una època de populismes, i hi ha partits que busquen la simplicitat. Aquest és un dels problemes que tenim, perquè la política exigeix anàlisis molt profundes i buscar matisos per intentar acords. 

Aquesta simplificació es deu a la recerca de la immediatesa? 

Pot ser. De vegades les solucions dels problemes estan en els detalls que ens perdem. 

Vostè coneix el món rural des de dins. No va treballar diversos anys en un escorxador? 

Vaig treballar els estius durant cinc anys per pagar-me els estudis. És molt important tenir de jove experiències que t’ajudin a saber que les coses costen. 

Mig món rural es queixa de la falta de pediatres i per allà a dalt sembla que li van trobant alguna solució. 

Vam organitzar una cooperativa que presta el servei de manera concertada amb la sanitat pública a l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i els Pallars. És una fórmula que es podria aplicar a moltes zones rurals i també amb altres especialitats. 

Tampoc aniria malament del tot que els pediatres tinguessin una mica més feina al Pirineu, no?

 Un dels reptes que tenim com a país és el de repoblar el Pirineu, aconseguir que torni la gent jove que va haver d’anarse’n perquè no hi havia feina