La immigració segueix a l’alça

Les últimes dades del padró publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), assenyalen que a 1 de gener del 2023 prop del 20% de la població resident a les comarques lleidatanes era de nacionalitat estrangera. Un col·lectiu que no ha deixat de créixer, fins i tot durant els anys de la pandèmia, i que dispara a l’alça el nombre de residents a la província. Una situació que s’ha repetit l’última dècada. 

Segons l’INE, a començaments de l’any passat el 19,75% de la població era de nacionalitat estrangera, percentatge que el 2013 era del 17,4%. Així mateix, aquest col·lectiu ha experimentat un increment l’última dècada del 16,5%, quan en el conjunt dels residents només ho ha fet en un 2,63%. Treballar per la integració és un dels principals objectius de programes com el Creu Roja per a l’atenció de persones nouvingudes a les comarques lleidatanes. Segons les xifres facilitades per aquesta entitat, l’any passat van ser ateses 2.653 persones en l’àmbit de Migració i Refugi. D’aquestes, les 1.775 eren persones migrants que van abandonar el seu país d’origen per motius bàsicament econòmics, i la resta, 878, eren persones sol·licitadores d’asil i refugiades, que s’havien vist obligades a deixar els seus països per conflictes armats, persecució racial, de gènere o religió, entre altres causes. 

Des del programa de Migració i Refugi, Creu Roja atén les necessitats bàsiques d’aquestes persones especialment vulnerables, proporcionant-los acompanyament legal o psicològic i ajudant-les en el procés per conèixer l’idioma, buscar feina o un habitatge. Així ho explica Jordi Vidal, responsable d’aquest servei a Lleida, que recorda les dificultats que poden trobar a l’hora de buscar habitatge o feina. “L’atenció està centrada en les persones i en les seues necessitats, a banda de donar-los eines per al procés d’integració en el país d’acollida. Encara que hi ha persones que tenen una situació no regularitzada, també s’atén d’altres que sí que entenen o que estan en procés”, assegura. Segons Vidal, les persones migrants que venen a les comarques lleidatanes “tenen algun conegut aquí” i poden trobar- se amb treballs temporals, estacionals i amb salaris baixos. “Els falsos mites associats a la immigració fan mal, els microracismes existeixen i la integració també depèn de la ciutat d’acollida”, assenyala. Per això, des de l’entitat també fan tallers perquè aquest col·lectiu conegui els seus deures, però també els seus drets, “per saber detectar aquestes situacions”. 

Perfils 

Quant al perfil, abans eren més homes que dones les persones migrants que arribaven a Lleida, però ara la xifra s’està igualant. En el cas de països africans, solen ser homes sols, mentre que els que procedeixen de Llatinoamèrica són famílies monoparentals.