Jeannine Abella (Junts + Carles Puigdemont per Catalunya): «Les renovables cal repartir-les i, com més a prop del consum, millor»

Les enquestes els són favorables a Lleida. Com ho veu? 

Aquesta campanya ens va agafar per sorpresa però amb la feina feta. No hem deixat de visitar els sectors i de defensar en cada comissió del Parlament Lleida, el Pirineu i Aran. Obeeix a un acte de justícia pel que s’ha anat fent des del 2021. 

Els seus predecessors van ser Josep Maria Forné i Ramon Tremosa. Vostè és jove i alcaldessa d’un poble del Pirineu. Un canvi? 

Junts creu en l’equilibri territorial. Si volem un país viu de nord a sud, cal donar veu a tots i fomentar el lideratge de pobles petits. 

Què aporta vostè a la candidatura? 

L’experiència en la gestió. Els ajuntaments tenim moltes competències i pocs recursos, la qual cosa t’obliga a ser eficient; escoltar molt i tocar amb els peus a la terra; prometre poc i complir-ho tot. Perquè quan assumeixes un compromís davant d’algú tard o d’hora te’l trobaràs i hauràs de mirar-lo als ulls. 

Els candidats del territori tenen marge de maniobra o qualsevol decisió està centralitzada? 

Es juga a dos nivells. D’una banda, hi ha una campanya marc, i després hi ha temes de territori que poden obeir al treball que s’ha anat fent i no s’han pogut aconseguir. També marques una mica l’agenda dels temes que has defensat i que per a tu són prioritaris. Junts escolta la veu del territori. 

I en campanya, això com es tradueix? 

A nivell de propostes tenim actuacions que creiem que cal fer aquesta legislatura. Per exemple, el polígon de Torreblanca- Quatre Pilans o infraestructures vitals, com el port de Comiols o l’autovia de Balaguer, que volem amb quatre carrils. L’agricultura, plagues, fauna, tenim una agenda molt marcada en agricultura que ha influït en el projecte nacional. 

L’assumpte Cristina Casol es va tancar en fals?

Es va tancar com havia de tancar- se. No s’han de confondre feminisme i igualtat de gènere amb la discrepància política. El vaig viure de primera mà. Està tancat. 

Els acusen de ser un projecte personalista al voltant de l’expresident Carles Puigemont. 

És al contrari. És un eslògan interessat. Puigdemont podia haver-se quedat esperant la llei d’amnistia. Però veient que el país ha tocat fons, i el nostre projecte passa per reformular- ho tot, ell decideix fer el pas. Hi ha un candidat que es diu Puigdemont però al final es tracta de la restitució d’un president a l’exili. 

Quin model ha de seguir l’agricultura?

Ha de tenir estabilitat. Hem marejat massa els agricultors amb normativa i canvis. També cal prestigiar-la i proposem un model que inclogui les dos realitats que tenim: l’agricultura de quilòmetre zero i la de més volum, que comparteix la qualitat i la quantitat i ens ajuda a portar el nom de Lleida al món. 

Vostès estaven també en el Govern quan ja hi havia queixes per la burocràcia.

Cal fer autocrítica. De vegades això funciona per tendències i et deixes arrossegar i arriba un moment en què vas posant normatives i t’adaptes sense parar a analitzar-ho. La Revolta Pagesa ens ha ajudat a obrir els ulls. Nosaltres vam crear la taula de desburocratització de l’agricultura, però anem tard. 

Creu que l’administració s’ha d’aprimar? 

En els propers deu anys es jubilaran gairebé el 50% dels funcionaris i caldrà veure si amb menys funcionaris podem fer més i millor. 

On queda la independència? 

Sempre hem estat independentistes. El mandat de l’1-O continua vigent però estem en un moment en què el país ha tocat fons. Sense oblidar l’objectiu de la independència ara el que toca és aixecar Catalunya per acabar la feina que vam iniciar l’1 d’octubre. La gent està més descontenta que mai i això només pot obeir a una mala gestió del projecte. 

Defensen la confrontació amb Madrid? 

El que demanem és gestionar el 100% dels impostos que recaptem a Catalunya perquè avui no tenim la clau de la caixa, i demà no serem independents

Amb qui prioritzen pactar?

No ens hem mogut. Sempre prioritzarem les forces independentistes. 

Però el govern ERC-Junts no va funcionar. Què canviarà? 

El que volem és que torni el bon govern. Si som capaços d’arribar a acords bons per a Catalunya, per què no? 

I per a Lleida, quines són les seues prioritats? 

La industrialització. Ens falta sòl industrial. Reduir la burocràcia i la pressió fiscal que pateixen tots, però, especialment la petita i mitjana empresa. Hem de ser competitius i evitar que les empreses se’n vagin a deu quilòmetres. 

I com cal fer-ho? 

Desburocratitzar i agilitzar. No hem estat capaços de fer tràmits en paral·lel, aquí sempre han estat successius, i pot estudiar-se una altra manera de fer les coses si no són incompatibles. 

Quines altres prioritats? 

A més de les carreteres, el transport ferroviari és prioritari. Demanem més freqüències d’Avant urgentment i volem les competències. FGC funciona millor que Rodalies. 

Com haurien gestionat la sequera? 

Anem molt tard en dessalinitzadores i potabilitzadores. El tripartit va deixar un forat de 1.500 milions a l’Agència Cata-lana de l’Aigua. En regadius, la modernització del Canal d’Urgell és molt cara per als regants i uns pels altres el treball ha quedat per fer. Cal fer un pacte a tres bandes i començar ja. L’aigua també es perd als pobles i cal invertir a evitar-ho. 

Creu que cal interconnectar conques? 

Si fem tot això, no. 

El desplegament de les renovables està encallat i xoca amb l’agricultura. Què cal fer? 

Cal tenir un model i prioritats. La filosofia de les renovables és que estiguin com més a prop del consum, millor. Un parc solar al Jussà per portar energia a Barcelona perd un 30% de l’eficiència. Hem de fer la transició energètica de forma justa i repartida entre tots els territoris. Potser el decret de renovables que tenim no és el millor ni dona resposta.

I el model comercial de Lleida? 

Sobre el pla de l’estació: Lleida és l’única província que no té un centre comercial. Volem que els diners es quedin a Lleida. Si no fas un centre comercial, el públic se n’anirà a altres de fora.