La legislatura del referèndum?

La campanya s’ha basat en un relat contradictori. D’una banda, el PSC vol acabar amb el que s’ha conegut amb el nom de procés, que considera una dècada perduda; de l’altra, ERC i Junts afirmen que la pròxima legislatura serà la del referèndum pactat. Entorn d’aquests dos pols oposats es mouen de forma dispar la resta de formacions polítiques. La sensació és que tot dependrà de l’aritmètica necessària per formar el govern català i les possibles repercussions en l’executiu central. Aquesta és la raó per la qual abans de l’última investidura de Pedro Sánchez es va acordar aprovar una amnistia que sempre havia estat rebutjada de forma taxativa pel PSOE. 

L’operació es podria repetir amb el referèndum pactat, sempre en funció de les necessitats que provoqui l’aritmètica parlamentària després dels comicis de diumenge. Què pensen sobre això empresaris, sindicats i societat civil? Una mica de tot, amb dos denominadors comuns: la precaució davant del panorama polític que surti de les eleccions i la necessitat de millorar el finançament de Catalunya. Aquesta última qüestió la tenen clara a la Cambra de Comerç de Lleida. 

“En això no hi ha cap dubte”, explica el president, Jaume Saltó. Sobre l’exercici del dret d’autodeterminació, la Cambra no es pronuncia perquè és un tema polític en el qual hi ha socis que hi estan a favor i altres que hi estan en contra, però l’exigència d’una millora en el sistema de finançament de Catalunya és un clam entre els empresaris de Lleida. De la importància del finançament parla també José Luis Aguilà, secretari general d’UGT a Lleida. “Aquest és un meló que intentaran no obrir perquè sil’obren segur que tindran alguna cosa a dir-hi a Andalusia o el País Valencià o les Balears”. Respecte a si aquesta serà la legislatura del referèndum, Aguilà pensa que tot dependrà dels resultats de diumenge i, sobretot, dels possibles pactes postelectorals. 

“Tot està en l’aire”, assenyala Aguilà, “inclosa la possibilitat que s’hagin de celebrar uns nous comicis a l’octubre”. Per al sindicalista, “si el PSCguanya folgadament, aquest assumpte s’ha acabat. Si no és així, tot dependrà de les aliances que es facin”. Segons Cristina Rodríguez, la seua homòloga a CCOO, el nou finançament està pendent des de l’any 2014, i també per a ella tindrà previsiblement conseqüències a la resta de comunitats de l’Estat. Respecte al dret d’autodeterminació, “la posició de CCOO és clara: cal celebrar un referèndum pactat amb l’Estat. Preguntar a la gent és bàsic. Després, en funció del resultat, ja es veurà com s’actua”. Rodríguez coincideix que els avanços que puguin produir-se en aquest sentit en la pròxima legislatura dependran en bona mesura dels resultats electorals de diumenge. 

Des de la societat civil, l’assumpte no ha estat tractat per una entitat com l’Ateneu Popular de Ponent, però la presidenta, Carmina Pardo, pensa a nivell personal que aquesta hauria de ser la legislatura d’un referèndum pactat. “Soc sobiranista i penso que la solució passa per una consulta.” Cosme García, president de la Federació de Cases Regionals a Lleida i vicepresident de la Federació a nivell estatal, és partidari de millorar el finançament “sempre que això no comporti enfrontaments entre comunitats. La sardana es balla unint les mans. Això és el que han de fer les comunitats, unir les mans a partir del diàleg i la col·laboració. Amb Aragó, per exemple, tenim moltes coses en comú”. García no es pronuncia sobre la possibilitat que se celebri un referèndum pactat, “ja que aquesta és una qüestió política en la qual, com a president de la Federació de Cases Regionals, no m’he de pronunciar, i tampoc com a periodista, que és la meua professió. A les cases hi ha socis amb diferents sensibilitats i cal respectar-ho”. Les urnes ens aclariran una mica els dubtes diumenge. I els pactes postelectorals, probablement molt més.