Miquel Nadal: «Millor no em digui senyor, ni per edat ni per gènere»

Com li dic? 

Com més còmode es trobi. Mentre no em digui senyor... 

Per edat o per gènere? 

Per tot una mica. 

És vostè transsexual? 

Soc una persona no binària. 

És l’única que figura en una candidatura a Lleida. Això és molta responsabilitat? 

És un greuge que calgui abanderar-ho, com una lluita, quan es tracta d’una cosa que no hauríem d’haver de reivindicar. 

S’ha quedat obsoleta la reclamació de la paritat quinze anys després? 

Desgraciadament encara és necessària. No hauria de ser així i caldria valorar les persones per la seua capacitat, però encara tenim una societat que discrimina. Sense aquest requisit hi hauria partits sense dones a les llistes. Vivim en una societat completament patriarcal que necessita correccions. 

Per què es va decidir per la CUP? 

És l’únic partit compromès amb les lluites socials i que busca un nou rumb i posar les persones al centre. Aquesta és la principal diferència amb els altres. 

Vostè és amb 24 anys un dels candidats de menor edat. Per què costa tant fer lloc a la gent jove a les llistes? 

La política funciona una mica per meritocràcia. T’has de visualitzar en altres àmbits perquè confiïn en tu, encara que això ocorre menys en les organitzacions més assembleàries i menys verticals. A la gent li costa confiar en els més joves. Els majors de 50 anys han viscut una etapa de creixement i els de menys de 30 el contrari. És necessari que hi siguem i la societat ha d’entendre que hi siguem. 

Per què costa tant? No encaixen en l’estereotip? 

El problema és tenir credibilitat. Se’ns infravalora per l’edat i per factors com el gènere. La societat és cada dia més diversa, però des de la Generalitat no s’escolta aquesta societat.