Junts s'imposa, ERC es desploma i el PSC aconsegueix el quart diputat

Junts es va imposar ahir de nou com a primera força a Lleida en unes eleccions al Parlament després de superar el 30% dels sufragis, 5.500 vots més que el 2021, cosa que no es va traduir en més diputats sinó que en va mantenir cinc dels 15 que té assignats la demarcació. ERC, en canvi, va perdre més de 15.000 vots i dos dels seus cinc escons, arrossegada pels mals resultats en el conjunt de Catalunya. Els republicans havien estat per sobre del PSC a Lleida des del 2010. Però els socialistes van sumar un quart representant i són des d’ahir el segon partit a Lleida.

El resultat de les votacions (pràcticament calcat al de l’enquesta publicada el passat dia 5 per SEGRE) va quedar fortament fragmentat, amb sis partits amb representació, dels quals tres només tenen un diputat: el PP, quart partit amb gairebé 10.000 vots més que el 2021, va recuperar el diputat per Lleida després de dos legislatures; Aliança Catalana va aconseguir entrar, amb al voltant de 13.000 vots a Lleida i un dels dos diputats que va obtenir al Parlament la formació que encapçala Sílvia Orriols (l’altre, per la circumscripció de Girona); i Vox va mantenir el seu. Aquestes tres formacions, que representen el votant de dreta o d’ultradreta, sumen prop de 40.000 vots dels gairebé 169.000 sufragis emesos a Lleida.En canvi, el vot de l’esquerra en aquest cas independentista va perdre suport: al marge d’ERC, la CUP no va aconseguir revalidar el seu escó. Mentrestant, cupaires, Comuns i Alhora (la formació de l’exconsellera Clara Ponsatí) es van situar per sobre de Cs, encara que sense traducció en escons, que van perdre a Lleida 4.600 vots i van aconseguir-ne una mica més de mig miler.El mapa després del recompte d’ahir a la nit, com el de Catalunya, era blau gairebé de forma hegemònica. Junts va ser el partit més votat en 201 municipis; el PSC va aconseguir majoria en 15 (8 dels 9 de la Val d’Aran i feus actuals com Lleida o Montornès de Segarra, o antics, com Almacelles o Alfarràs, a banda de dos dels tres de l’Alta Ribagorça i la Seu d’Urgell). En uns altres 12 es va imposar Esquerra, tots governats a l’ajuntament pels republicans (entre aquests, Torregrossa, municipi de la cap de llista, Marta Vilalta, i Torrelameu, d’on és alcalde el president d’ERC a Lleida, Carles Comes) i en uns altres tres casos més hi va haver empat (vegeu la pàgina 9).La formació que encapçala Carles Puigdemont, ara Junts, anteriorment CiU, ha guanyat sempre a Lleida a les eleccions al Parlament (catorze des del 1980), amb major o menor registre i a més o menys distància de la segona força. El 2021, ERC va estar a punt d’aconseguir el sorpasso, però el vot nacionalista o independentista es va acabar imposant. I ahir la diferència amb la segona força més votada va ser notable: mentre que la llista de Jeannine Abella va aconseguir tres de cada deu vots, la del socialista Òscar Ordeig es va situar deu punts per sota (20% del sufragi) i ERC va obtenir un menys d’un 17% dels suports.En canvi, a les eleccions municipals o a les estatals els resultats són dispars. Si es contraposen els dels comicis municipals del maig passat, la caiguda d’ERC és encara més gran: llavors va aconseguir més vots que Junts, encara que van empatar a 668 regidors.Pel que fa a les eleccions al Congrés i el Senat del juliol passat, en canvi, ja havia iniciat un descens i va quedar superat pels socialistes després de tres eleccions generals de victòria republicana a Lleida (entre 2016 i 2019).

A comarques, Junts es va situar com el partit més votat en un total de deu, mentre que el PSC ho va ser a Aran i a l’Alta Ribagorça. Esquerra va ser segon en sis comarques i Aliança Catalana va ser la quarta formació a l’Urgell, el Solsonès, la Segarra, el Pla d’Urgell, la Noguera i les Garrigues i la CUP ho va ser al Pallars Sobirà, el Jussà i l’Alt Urgell.