L'elecció d'Illa depèn d'Esquerra

ERC, que compartia el primer lloc en escons amb el PSC, va obtenir la presidència i va governar en solitari durant part de l’anterior legislatura, ha patit una severa clatellada, al passar de 33 a 20 escons. Però paradoxes de la vida, tindrà un protagonisme decisiu per decidir sobre l’elecció del nou president i la formació del Govern, o bé si opta per forçar unes noves eleccions. En un escenari anterior al procés, hi hauria molt pocs dubtes que el Govern quedaria en mans d’un tripartit d’esquerres liderat pels socialistes, amb Esquerra i comuns com a socis, repetint la fórmula utilitzada el 2003 i 2006. Entre els tres sumen 68 diputats, just el mínim necessari per a la majoria absoluta.

Tanmateix, la situació actual és molt diferent a la de llavors i cal veure si els seguidors de Pere Aragonès i Oriol Junqueras donen prioritat a l’àmbit independentista o al d’esquerres, i tot això a compte de conèixer quin serà el cost que tindrà per al lideratge de tots dos aquesta derrota electoral, que amenaça de posar fi a l’etapa de calma més extensa que ha viscut el partit des de la restauració de la democràcia després del franquisme.El que sí que sembla clar és que Salvador Illa pot comptar amb el suport dels 6 diputats dels comuns. Ara bé, per ser investit necessita la majoria absoluta en una primera sessió, i qualsevol alternativa que no sigui aquest tripartit és molt difícil. El PSC també la sumaria amb Junts, i més clarament, però Puigdemont ha dit en moltes ocasions que no pactarà amb els socialistes.Si no aconsegueix els 68 vots necessaris en una primera sessió, Illa hauria d’obtenir més vots a favor que en contra en una segona, que se celebraria dos dies després. Aquí podrien entrar més variables, com l’abstenció per part d’algun dels grups. El problema principal és que han de ser diversos els que decideixin fer-ho perquè el candidat del PSC pugui ser elegit per majoria simple. En tot cas, per ser investit necessita que d’una forma o una altra es trenqui la divisió entre els blocs independentistes i constitucionalistes, perquè no pot esperar els vots a favor ni l’abstenció de Vox i, segurament, tampoc del Partit Popular, llevat que es repeteixi una situació similar a la viscuda l’any passat a l’ajuntament de Barcelona, quan els populars van votar a favor del candidat socialista.Si Illa fracassa en el seu objectiu, el més probable és que caldrà repetir eleccions. Perquè l’opció que Carles Puigdemont pugui tornar a ser elegit president és encara més remota. Per a això necessitaria ineludiblement el suport d’Esquerra i que el PSC renunciés a la presidència i optés per l’abstenció. També és clar que Pedro Sánchez necessita el suport d’ambdós partits independentistes per mantenir la fràgil majoria al Congrés que va fer possible la seua reelecció, però per molta capacitat de pressió que tinguin Junts i Esquerra, el cost polític que patiria el PSC seria enorme. Si aquest escenari sona a ciència-ficció, qualsevol altre ja seria pura utopia. En tot cas, el ple per a la constitució del nou Parlament i l’elecció del president serviran per intuir si la legislatura que acaba de començar tindrà recorregut o no.