El PSC guanya en vots i escons per primera vegada i l'independentisme perd la majoria

El PSC va aconseguir ahir per primera vegada una victòria en vots i diputats en unes eleccions al Parlament. Fa tres anys, la candidatura que també liderava Salvador Illa es va imposar en vots, però va aconseguir els mateixos 33 escons que ERC, i tant el 1999 com el 2003 els socialistes van recollir uns milers de vots més, però menys diputats que CiU. El PSC confirma així una tendència ascendent des del 2017, quan només tenia 17 diputats, i amb 42 iguala els que va obtenir el 2003, que llavors li van permetre governar encapçalant un tripartit amb ERC i ICV malgrat que CiU en tenia quatre més. Ara, Illa haurà de negociar el suport d’altres formacions, sobretot d’Esquerra, que sembla tenir la clau del futur Govern, encara que d’entrada les seues opcions de poder accedir a la presidència de la Generalitat es presenten molt més factibles que el 2021, quan en la mateixa nit electoral ja s’entreveia que no tenia possibilitats.

En el camp independentista s’ha produït el canvi de lideratge que pronosticaven les enquestes, però Junts ha superat molt més clarament que no s’esperava ERC. Els de Carles Puigdemont han pujat poc més d’un 1,5% en vots, però això els ha reportat tres escons més, fins als 35, dada que contrasta amb la pèrdua de 13 per part de la formació de l’actual president, Pere Aragonès, que es queda amb 20 diputats i sense possibilitats de ser reelegit després que fa tres anys es convertís en el primer membre d’ERC que accedia a aquest càrrec des de la Segona República.El problema per a Puigdemont de cara a poder ser investit president és que el conjunt dels partits independentistes han perdut la majoria absoluta en vots i escons. Si el 2021 van sumar poc més del 50% dels sufragis i 74 dels 135 diputats, en aquesta ocasió es queden en menys del 45% i 61 seients a la Cambra, la qual cosa fa molt complicat que el Govern pugui seguir en mans del bloc sobiranista, com havia succeït des del 2012. I és que a més del fort descens d’ERC, la CUP també ha viscut el seu calvari particular. Els anticapitalistes, amb Laia Estrada com a candidata a presidenta, han perdut més de la meitat dels seus 9 diputats i es queden amb només 4. I aquesta caiguda de l’independentisme més d’esquerres ve acompanyada de la irrupció del que és més d’ultradreta de la mà de l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols, que entra al Parlament amb dos escons, un dels quals per Lleida.I en el bloc constitucionalista, al marge de l’ascens del PSC, destaca la gran pujada del PP, que partint de només 3 diputats arriba als quinze i és la quarta força. Així que els d’Alejandro Fernández no només es queden els sis que fins ara tenia Ciutadans –que com era més que previsible es queda fora de la Cambra i firma el seu certificat de defunció menys de 7 anys després d’haver estat el partit més votat en unes eleccions catalanes– sinó que reben el suport de nous votants. I ho fa sense restar-los al partit de la ultradreta espanyola, Vox, que de nou amb Ignacio Garriga com a candidat manté els onze seients que tenia al Parlament català.I Comuns Sumar, entre un i un altre bloc, veu com els seus suports van a la baixa. La formació encapçalada per Jéssica Albiach, el no de la qual als nous pressupostos va ser el detonant de l’avançament electoral, es queda amb 6 diputats, dos menys, malgrat que poden ser molt més decisius que en l’última legislatura.