BARCELONA
Junqueras cedeix i deixa la presidència d'ERC i el partit convoca un congrés al novembre
Obre un període de reflexió sobre el seu futur i Marta Rovira no repetirà com a secretària general
Illa defensa que la victòria del PSC el 12-M obre una etapa “sense bàndols ni blocs” a Catalunya
El líder d’ERC, Oriol Junqueras, deixarà la presidència del partit després de les eleccions europees del 9 de juny, per “obrir un procés de reflexió i escolta activa abans de decidir el seu futur”, mentre els republicans van acordar celebrar un congrés per fixar una nova estratègia el 30 de novembre. En un comunicat, ERC ha donat compte del que ha decidit la seua executiva nacional en una reunió extraordinària que va tenir lloc ahir i que es va allargar durant més de quatre hores. ERC va treure diumenge 20 diputats, 13 menys que el 2021, en el que va ser un nou retrocés electoral que se suma els ja soferts en les últimes generals i municipals. Després d’això, el president català i candidat a la reelecció, Pere Aragonès, va anunciar que abandonarà la primera línia política, mentre que Junqueras va expressar dimarts la voluntat de continuar liderant l’organització. Marta Rovira va anunciar, pel seu costat, que no es postularà com a secretària general d’ERC al novembre al considerar que el seu cicle, i el de Junqueras, ja han acabat i és necessari un relleu al capdavant del partit. Junqueras defensava celebrar el congrés a finals de juliol i Rovira al novembre, com al final es va acordar.
Les diferències a ERC també van quedar ahir en evidència respecte a les negociacions amb el PSC per a la formació d’un Govern. Així, mentre l’exportaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, va defensar que els republicans no haurien de bloquejar la investidura d’Illa, el conseller d’Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, va descartar que ERC contempli en aquests moments investir el líder del PSC. Precisament, Illa va defensar ahir que la seua victòria en les eleccions catalanes de diumenge permet la possibilitat d’obrir a Catalunya una nova etapa “sense bàndols ni blocs” que permeti al territori “tornar a ser sinònim d’estabilitat, diàleg i progrés”. En una carta a la militància, el socialista va qualificar de “magnífic” el resultat del PSC a les eleccions i va subratllar que, per primera vegada en la història del partit, ha guanyat els comicis en vots i escons, sent la primera força en 170 dels 947 municipis catalans. Segons Illa, la victòria del seu partit ha de donar pas a una Catalunya “per a tots els catalans i catalanes, vinguin d’on vinguin, pensin el que pensin, i parlin la llengua que parlin”. La número dos del PSC, Alícia Romero, va dir que un govern en solitari és la “primera opció” dels socialistes, si bé va reconèixer que saben que és “difícil”. “Veurem quines són les intencions dels grups als quals demanarem suports”, va valorar, abans d’insistir que no renuncien a la presidència del Parlament, amb referència a un hipotètic pacte amb alguna altra formació.
El PSOE expedienta Lambán per no votar l’amnistia
El PSOE obrirà un expedient a l’expresident d’Aragó i senador Javier Lambán, després que aquest es negués dimarts a votar la llei d’amnistia a la Cambra Alta, la qual cosa el porta a afrontar una possible multa de fins a 600 euros. El que a més és secretari general del PSOE a Aragó va decidir absentar-se del ple per evitar posicionar-se a favor de la norma, i va al·legar que, si ho hagués fet, “incorreria en una insuportable deslleialtat amb mi mateix”. Lambán va comunicar prèviament la seua decisió al portaveu dels socialistes al Senat, Juan Espadas. En una carta, va explicar que no aniria al ple per no haver de donar suport, “per activa o per passiva”, una llei que creu que “està agreujant el problema de convivència a la resta d’Espanya i perjudicant la salut de la democràcia”. L’absència de Lambán no va modificar el resultat de la votació, ja que el PP va imposar la seua majoria absoluta al Senat per aprovar el veto a la llei, que tornarà al Congrés per rebre la llum verda definitiva i entrar en vigor.El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va indicar que l’expedient a Lambán es tramitarà “d’acord amb les normes” del PSOE i es resoldrà “quan procedeixi”.El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, que ha criticat públicament l’amnistia, va assenyalar que respecta i entén la decisió de Lambán.Així mateix, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, va afirmar que l’expedient sancionador a Lambán és “un avís a navegants” per als diputats del PSOE.
Puigdemont cita els diputats de Junts i prioritza l’acord amb ERC
Carles Puigdemont ha citat aquest matí els 35 diputats electes de Junts+ a Perpinyà per debatre i definir l’estratègia després del resultat de les eleccions catalanes. L’expresident insisteix a defensar la “legitimitat” de la seua possible investidura, i fonts del partit descarten que Puigdemont obri una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per negociar. En canvi, afegeixen, l’expresident centrarà els seus esforços a convèncer ERC, que ja ha deixat clara la intenció de passar a l’oposició. En cas que Puigdemont aconseguís els vots d’ERC i la CUP, l’abstenció del PSC seria imprescindible perquè el líder juntaire arribés a ser president.
El PP exigeix entrar a la Mesa del Parlament i no descarta un pacte
El candidat del PP a les eleccions catalanes de diumenge, Alejandro Fernández, va reclamar ahir que la seua formació tingui presència en la pròxima Mesa del Parlament i va advertir que el presidenciable socialista, Salvador Illa, podria fer “un cordó sanitari amb els separatistes i contra el PP”. En el marc de la junta directiva del PP català, Fernández va dir que no tanca la porta a entendre’s amb el PSC en la nova legislatura, però va avisar Illa que no faran “el beneit”. Per la seua part, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, va advertir que “l’independentisme s’ha reencarnat en el PSC” perquè “ha assumit les exigències” d’Esquerra i Junts.