Rato culpa Montoro i De Guindos de la causa contra ell

L’exvicepresident del Govern espanyol Rodrigo Rato va assenyalar ahir els ministres d’Economia, Hisenda i Justícia de l’Executiu de Mariano Rajoy, Luis de Guindos, Cristóbal Montoro i Rafael Catalá, com els responsables de la investigació sobre l’origen de la seua fortuna que l’ha portat al banc dels acusats. En l’última sessió del judici iniciat el mes de desembre passat a l’Audiència Provincial, Rato va afirmar que els exministres van orquestrar una campanya mediàtica contra ell per posar en relleu la regularització fiscal impulsada per l’administració de Rajoy. Montoro, De Guindos i Catalá formaven part de l’Executiu de Rajoy l’any 2015, quan Rato va ser arrestat.

L’exvicepresident espanyol va utilitzar el seu al·legat final per llegir diversos correus electrònics del que va ser cap de gabinet de Montoro que demostrarien que mesos abans que es produís l’entrada i escorcoll al seu domicili i al seu despatx tots ells estaven al corrent de les actuacions de l’Agència Tributària, una mica il·legal. Va assegurar que aquests missatges demostren la voluntat d’implicar-lo en una investigació per frau fiscal, que va assegurar que està basada en un “castell de cartes fabricat per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat”. “Ja sabem per què soc aquí”, va dir, abans de denunciar el “dolorosíssim i llarguíssim procediment” a què va dir que ha estat sotmès ell, la seua família i “tot aquell que s’ha creuat amb mi” mitjançant una acusació “improcedent”.Després de l’última declaració de Rato, el cas va quedar ahir vist per a sentència. La Fiscalia Anticorrupció li atribueix onze delictes fiscals, blanqueig de capitals i corrupció en els negocis, pels quals demana per a ell 63 anys de presó i 42,4 milions d’euros de multa. El Ministeri Públic sol·licita també que indemnitzi amb 7,75 milions d’euros l’Agència Tributària. D’aquesta manera, en cas que el tribunal el consideri culpable, Rato podria tornar a presó, on ja va ingressar el 2018 per l’apropiació indeguda del patrimoni de Caja Madrid a través de les anomenades targetes black.