Els pactes, la despesa en defensa i les polítiques verdes obren la campanya

La presidenta de la Comissió Europea i candidata del PP Europeu a la reelecció, Ursula Von der Leyen, va deixar ahir la porta oberta a pactar amb l’extrema dreta després dels comicis, malgrat la pressió dels socialdemòcrates, els Verds, els liberals i l’esquerra. Així es va pronunciar en el principal debat dels candidats europeus, en el qual va mantenir que l’únic grup amb què no pactarà és amb els ultres d’Identitat i Democràcia.

Davant de les crítiques en bloc de la resta de candidats en el debat, Von der Leyen va subratllar que no pactarà amb “amics de Putin”, ni amb forces contràries a la UE o que posin en dubte l’Estat de dret. En aquest sentit, no va descartar “treballar” amb partits que formen part dels Conservadors i Reformistes Europeus, el grup del partit de Georgia Meloni i del qual també forma part Vox.La resta de candidats van criticar Von der Leyen per deixar la porta oberta a pactar amb l’extrema dreta. El candidat socialdemòcrata, Nicolas Schmit, va lamentar la seua “ambigüitat” i la cap de llista dels Verds, Terry Reintke, va advertir dels riscos de “menysprear” l’extrema dreta. Al seu torn, el representant dels liberals de Renovar Europa, Sandro Gozo, va avisar Von der Leyen que els Conservadors i Reformistes Europeus són “absolutament contraris a Europa” i el candidat de l’Esquerra, Walter Baier, va apressar la resta de partits a no incloure els “arguments” dels grups ultres en els seus discursos. Cap representant dels Conservadors i Reformistes Europeus i d’Identitat i Democràcia no van participar en el debat al no haver nomenat un candidat a presidir la Comissió Europea.Els candidats van coincidir a avalar l’ús i implementació de polítiques verdes a la UE, però van discrepar sobre els recursos destinats a defensa. Mentre Von der Leyen i el liberal Sandro Gozi van advocar per fer servir “nous recursos” en aquesta àrea, els candidats progressistes van reclamar coordinar millor l’acció a nivell comunitari i a gastar de forma “més eficient”. En matèria econòmica, la política industrial, la competència de la Xina i els EUA, la disjuntiva entre ajuts públics i inversió privada o la política comercial no van sorgir van ser malgrat que previsiblement seran qüestions prominents en la pròxima legislatura.