Papua busca supervivents de l’allau que calcula que ha enterrat més de 2.000 persones

Més de 2.000 persones han quedat enterrades per la gran allau que va assolar divendres una remota localitat del nord de Papúa Nueva Guinea, segons el Centre Nacional de Desastres, mentre les tasques de rescat es compliquen per la inestabilitat del terreny i el difícil accés a la zona.

Segons una carta del centre datada diumenge i enviada aquest dilluns al coordinador de l’ONU al país, a la que va tenir accés EFE, "més de 2.000 persones van quedar enterrades vives" per la "massiva allau" ocorreguda a prop de la mina d’or Porgera, a la província d’Enga, al nord del país.

L’allau, que va tenir lloc divendres a les 3 de la matinada (17.17.00 GMT de dijous), "va provocar una gran destrucció d’edificis, jardins i ha generat un gran impacte en el suport econòmic del país", assenyala la missiva, que afegeix que la principal carretera d’accés a la mina de Porgera "està completament bloquejada". L’ensorrament de part d’una muntanya per causes encara desconegudes va impactar sobre el poblat de Kaokalam, a uns 600 quilòmetres de la capital del país, Port Moresby.

"La situació continua sent inestable, ja que l’esllavissament de terra continua lentament, la qual cosa suposa encara un perill per als equips de rescat i els supervivents", subratlla la carta de l’organisme papú. Malgrat les dificultats, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) assenyala avui en un comunicat que s’ha proveït d’assistència mèdica a "sis supervivents, inclòs un nen", i que prossegueixen els esforços "per trobar els desapareguts".

Entre ells, indica que hi ha "tant residents com individus desplaçats pels recents conflictes".

El Ministeri de Defensa del país, que lidera l’operatiu de rescat amb suport de les autoritats locals i provincials, el Centre Nacional de Desastres i organitzacions internacionals, assenyala avui en un comunicat que el lliscament va afectar una zona en la qual habiten més de 4.000 persones.

No obstant, les autoritats locals estimen que el nombre d’afectats pot ser gran, ja que la zona n’acollia de desplaçats pels conflictes i enfrontaments tribals de llogarets propers.

L’Unicef calcula que del total d’impactats, que també estableix en uns 4.000, els 1.550 són nens, amb un col·legi de la zona "completament danyat" per l’allau, 9 nens orfes i més de 20 dones i menors ferits".

Dificultat d’accés i comunicació

Fonts de l’ONU consultades per EFE subratllen la dificultat de determinar amb exactitud el nombre de víctimes mortals i desapareguts degut en part al treballós operatiu de rescat per la inestabilitat del terreny, el difícil accés a la zona i els problemes de comunicació.

"Han passat tres dies i mig i les possibilitats de salvar vides a entre sis i vuit metres de profunditat no són gaire altes, per desgràcia", ha dit avui a EFE un portaveu de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Xifres de diumenge de l’OIM, que té sis treballadors en l’àrea de la catàstrofe, estimaven en 670 els enterrats sota l’allau, si bé segons el Centre Nacional de Desastres aquesta xifra ascendeix a 2.000, encara que les fonts consultades insisteixen a mantenir la cautela ateses les circumstàncies. L’allau també ha desplaçat unes 1.000 persones, segons aquesta agència.

L’Oficina de Coordinació de l’ONU en Papúa Nueva Guinea assenyala en un comunicat aquest dilluns que assisteix al país a l’establiment de "centres d’evacuació" per a aquells afectats per la tragèdia.

L’àrea afectada sol patir de pluges intenses i inundacions, i els despreniments no són inusuals al país, en el qual, malgrat la riquesa en recursos naturals, una gran part dels seus més de nou milions d’habitants viu en extrema pobresa i es troba aïllada per dèficit de comunicacions i infraestructura.

La tragèdia coincideix amb una crisi del govern del primer ministre, James Marape, que podria enfrontar-se a una moció de confiança després que aquest cap de setmana almenys 18 diputats vinculats a la seua formació, incloent cinc ministres, s’unissin a l’oposició per desavinences amb les polítiques governamentals.

Papúa Nueva Guinea s’assenta sobre l’anomenat Anell de Foc del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada a l’any per uns 7.000 tremolors, la majoria d’ells moderats.