Les demandes del camp a Brussel·les

Una de les principals reclamacions de les organitzacions agràries al futur Parlament Europeu és acabar amb la competència deslleial de l’entrada de productes de tercers països de la Unió Europea. Les exigències per a la producció són menors que per als països comunitaris i afecta els costos. El sector està majoritàriament a favor de les polítiques verdes de l’agenda 2030 però demanen “cap” als polítics i revertir aspectes de la llei de benestar animal, entre d’altres. En 12 anys Europa ha passat de 15,5 milions de pagesos a 9,5 i per això donen un toc d’atenció, ja que algunes polítiques “asfixien” el camp. Dilluns vinent, 3 de juny, el sector tornarà a mobilitzar-se amb talls fronterers entre Espanya i França, en punts com el coll d’Ares o Les.

“Tots els pagesos d’Europa tenim els mateixos problemes”, assenyala per la seua banda Néstor Serra, que té granges de pollastres i és responsable del sindicat d’Unió de Pagesos al Segrià.Manel Simón, director d’Afrucat, apunta que si el marc europeu és comú, s’hauria de crear un marc de regulació de la cadena alimentària perquè un país no sigui més restrictiu que un altre. En aquest sentit, Jaume Bernis, de JARC, assegura que als pagesos dels països comunitaris els costa molt més car produir que a la resta de països que no són a la Unió Europea. Lamenta que reivindiquen preus justos però si no existeix un equilibri, no s’aconseguiran. Per això reclama als polítics que es presenten a les eleccions europees que la “primera peça” a treballar és aquesta competència deslleial que porta a la desigualtat a l’hora de trobar productes a les prestatgeries de les botigues.

D’altra banda, Manel Simón reclama l’obertura a tercers països per poder exportar els productes locals. Apunta que ara hi ha negociacions bilaterals i reclama que la UE passi al davant per poder incentivar la comercialització en aquests països.El sector està en general a favor de les polítiques verdes que estipula l’agenda 2030 però reclama als polítics que posin “cap” en determinades mesures que al final els acaben asfixiant. 

Pedro Roqué, president d’Asaja a Lleida, critica la votació de fa 2 mesos a Europa on es van equiparar les emissions residuals de totes les granges amb les emissions residuals nuclears. Ho veu com un atac al sector i per això demana “cura” als partits que ho van votar. En aquest sentit, es mostra preocupat per la llei que afecta el transport animal que podria fer que s’apugessin els costos més d’un 50 per cent.

Per la seua part, Gerard Cardona, membre de Revolta Pagesa al Pallars, posa el focus en els plans de reintroducció en una zona on es veuen especialment afectats per la presència de l’os. Per això reclama que si es decideix impulsar alguna iniciativa en aquest sentit, és necessari tenir clares les compensacions per al sector en cas que l’animal es torni perillós, com està passant amb l’os. Per una altra banda destaca que el territori és “divers” i això han de tenir-ho en compte els dirigents europeus.