Cruïlla d'una ultradreta a l'alça

L’extrema dreta aspira a ser tercera força a l’Eurocambra aprofitant l’auge del partit de Giorgia Meloni a Itàlia i el repunt de Marine Le Pen a França, però podria fer un sorpasso als socialdemòcrates si els grups polítics ultres anessin junts a les eleccions, segons apunten les enquestes. Els sondejos auguren la pujada de Germans d’Itàlia i Agrupació Nacional, però el grup Identitat i Democràcia, on hi ha Le Pen, i el dels Conservadors i Reformistes, de Meloni, competeixen per separat i, per això, quedarien darrere dels socialdemòcrates, ara segona força.

A més, Le Pen i l’italià Matteo Salvini van trencar la setmana passada amb el partit ultra alemany Alternativa per a Alemanya a l’Eurocambra. Va passar després que el seu candidat, Maximilian Krah, assegurés que “mai no diré que tot aquell qui portés un uniforme de les SS era automàticament un criminal”. A falta d’una setmana i mitja per a les eleccions europees del 9 de juny, l’expulsió del partit ultra alemany del grup Identitat i Democràcia a l’Eurocambra pot complicar encara més l’aritmètica parlamentària. D’altra banda, el partit Fidesz, del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, confia a obtenir una desena d’eurodiputats a les eleccions europees. Sense un grup parlamentari propi, un bon resultat d’aquesta formació podria apuntalar el bloc ultra a l’Eurocambra.Actualment, al Parlament Europeu hi ha una majoria formada pel PP Europeu, l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i els liberals de Renovar Europa, que tenen 419 escons dels 703 actuals. A les eleccions del 9 de juny, es decidiran un total de 720 escons, així que la majoria absoluta se situa en els 360 representants. Les enquestes d’Euronews i Europe Elects continuen donant prou majoria a la coalició de govern, però seria més ajustada que l’actual, ja que obtindrien entre 398 i 401 escons. Amb tot, els socialdemòcrates perdrien cinc representants, al passar dels 140 que tenen ara a 135.En l’escenari dibuixat per aquests sondejos, el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus –format per partits com Germans d’Itàlia, Vox i l’antieuropeista polonès Llei i Justícia– obtindrien entre 80 i 83 escons. Per la seua banda, Identitat i Democràcia, que agrupa Agrupació Nacional i el Partit de la Llibertat de l’holandès Geert Wilders, podria aconseguir 83 representants. D’aquesta manera, tots dos grups estan competint per ser l’espai ultra amb més pes a l’Eurocambra, encara que si unissin els seus escons podrien arribar a superar els socialdemòcrates i convertir-se en segona força.

El partit d’Orbán, a qui els sondejos donen fins a deu eurodiputats, reforçaria l’extrema dreta

La dreta ha guanyat terreny a l’esquerra a Europa des del 2019. El centredreta controla 10 capitals de les 27 que hi ha al bloc comunitari, si bé la seua influència és més gran si es tenen en compte els 8 Executius de centre o grans coalicions. En canvi, només hi ha un govern d’esquerra a la UE, l’espanyol. El 2019, l’esquerra controlava tres governs i estava en fins a sis coalicions.