Espanya reconeix l'Estat palestí amb les fronteres del 1967 “sense anar contra ningú”

El Govern espanyol va reconèixer ahir l’Estat palestí amb les fronteres del 1967, un pas que queda curt per als seus socis de coalició i d’investidura, mentre que el PP i Vox van elevar les seues crítiques a aquesta decisió ara. El president del Govern central, Pedro Sánchez, va comparèixer ahir a primera hora per comunicar el reconeixement, que ha estat coordinat amb Irlanda i Noruega i que va provocar l’enuig de l’Executiu de Benjamin Netanyahu, que el va acusar d’“incitar al genocidi jueu”.

La tensió entre Espanya i Israel ha anat en augment malgrat que Sánchez va deixar clar en la seua declaració institucional que el reconeixement de Palestina “no va contra ningú i menys contra Israel”. Va concretar que l’Estat que espera veure Espanya inclou Cisjordània i Gaza “connectades per un corredor”, Jerusalem Est com a capital i l’Autoritat Palestina com a govern. “No reconeixerem canvis en les línies frontereres del 1967 que no siguin els acordats per les parts”, va advertir. A més, Espanya no obrirà una ambaixada a Palestina i les relacions diplomàtiques es faran a través del consolat a Jerusalem.Avui, just l’endemà del reconeixement, es reunirà amb el seu homòleg palestí, Mohammad Mustafa, en el primer viatge que aquest fa a Espanya. Tots els socis de Govern i d’investidura van donar suport al reconeixement de Palestina com a Estat, malgrat que per a la majoria arriba tard i queda curt, per la qual cosa van demanar redoblar la pressió contra l’Estat hebreu amb la ruptura de relacions diplomàtiques i sancions. Sumar va insistir a exigir “la retirada immediata” de l’ambaixadora d’Espanya a Israel i no entén que no es faci quan sí que s’ha fet a l’Argentina “per uns insults privats”, segons el portaveu al Congrés, Íñigo Errejón. Hi va haver també malestar entre els socis del PSOE per no haver defensat la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, davant dels atacs d’Israel, que n’exigeix el cessament per dir “a la desaparició de l’Estat d’Israel i l’establiment d’un estat terrorista islàmic palestí des del riu fins al mar”, segons el ministre d’Exteriors, Israel Katz.El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va avançar que hi haurà una resposta coordinada amb Irlanda i Noruega i ferma davant els “atacs i falòrnies infames del nostre col·lega israelià”. “Ningú no ens intimida ni ens desvia del nostre objectiu”, va dir.

Denuncien noves matances en camps de Rafah

El ministeri de Sanitat gazià, controlat per Hamas, va informar ahir de la mort d’almenys 21 persones i de l’existència de 64 ferits, deu dels quals en estat greu, en diversos atacs d’artilleria de l’Exèrcit israelià perpetrats sobre campaments de desplaçats en barris de l’oest de Rafah, com Tel al-Sultan o Al-Mawasi, zones suposadament segures on Israel no ha ordenat encara l’evacuació de població civil. L’artilleria va atacar amb intensitat en aquesta zona sense previ avís de l’Exèrcit israelià, els blindats del qual van penetrar al centre de Rafah, a les portes del barri occidental de Tel al-Sultan, en l’avenç per l’interior de la ciutat.Tanmateix, l’Exèrcit israelià va desmentir en un comunicat haver atacat la zona d’Al-Mawasi, plena de desplaçats, i que ells mateixos van designar com a “zona humanitària”.Així mateix, l’Exèrcit israelià va dir que la mort diumenge de 45 persones en un camp de desplaçats a Tel al-Sultan, a l’oest de Rafah, es va deure a l’incendi causat per l’explosió de municions emmagatzemades en una instal·lació de Hamas propera al lloc que prèviament havia bombardejat Israel.Israel va iniciar l’operació a Rafah el 6 de maig i, des d’aleshores, més d’un milió de persones n’han fugit, que abans allotjava uns 1,4 milions de desplaçats.