L'amnistia arriba al seu examen definitiu

El Congrés aprovarà avui definitivament la llei d’amnistia, un text que ha superat cinc mesos a les Corts enmig d’una forta campanya d’oposició del PP i de Vox, i que és fruit d’una tensa negociació entre ERC i Junts per desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez. Si no hi ha imprevistos d’última hora, els 178 diputats de la majoria de la investidura (PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podem i BNG) s’imposaran als 172 que sumen PP, Vox, UPN i CC. Una vegada aprovada, la llei entrarà en vigor després de la publicació al BOE. A partir d’aquí, els jutges disposaran de dos mesos per a la seua aplicació, encara que s’espera que alguns presentin qüestions prejudicials a Europa. Aquells magistrats que tenen causes relacionades amb el procés hauran de dictar un acte d’extinció de responsabilitat penal si la sentència ja és ferma, o bé, de sobreseïment lliure si la causa encara s’instrueix.

La votació d’avui posa punt final a un llarg periple polític que es remunta a la detenció i l’exili dels responsables del referèndum de l’1 d’octubre. El camí fins l’aprovació de la llei s’ha pavimentat amb altres mesures de desjudicialització, com els indults als condemnats pel Suprem per l’1-O el 2021, o la derogació del delicte de sedició, el 2022. L’amnistia es va consolidar com una opció políticament viable després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Encara que el PSOE havia negat aquesta fórmula, els resultats dels comicis van situar l’impuls de la norma com un peatge ineludible per evitar una repetició electoral o fins i tot un Govern de PP i Vox. Junts i ERC van utilitzar el seu pes davant la dificultat per formar majories i van fer de l’amnistia una exigència per investir el socialista. A partir d’aquí es va obrir un camí tortuós de negociació i tensions entre socis sobre l’abast de la norma, que gairebé va descarrilar al gener. Els partits han mostrat diferents visions sobre la llei. ERC i Junts creuen que contribueix a acabar amb la repressió, encara que avisen que no resol el conflicte polític, mentre que el PSOE diu que tanca les ferides del procés i el PP la veu una moneda de canvi entre Sánchez i l’independentisme perquè el socialista segueixi a la Moncloa.En el cas hipotètic que la llei no s’aprovés avui per falta de majoria absoluta, no seria el final de la norma. Al tractar-se d’un veto del Senat, el Congrés disposaria de dos mesos per convocar una nova votació en la qual n’hi hauria prou amb una majoria simple per aixecar el veto.

Més de 400 activistes i manifestants podrien beneficiar-se de la norma

Alerta Solidària calcula que 419 activistes i manifestants independentistes es podran beneficiar de la llei d’amnistia després de l’aprovació, i detalla que unes 749 persones més afectades pel procés ja tenen les causes arxivades o han estat absoltes. Així ho va detallar ahir l’entitat, que va matisar que en aquest còmput només hi ha persones de la societat civil, i no es comptabilitzen polítics o membres de l’administració o aquells que han estat investigats per treballar sota directius de la Generalitat, ajuntaments o els seus responsables. Sí que ha comptabilitzat els encausats per l’operació Judes i també, com a excepció, les deu persones investigades a l’Audiència Nacional pel cas Tsunami, perquè alguns són només activistes que no tenen res a veure amb l’acció de cap administració.El recompte ofert per l’entitat precisa que 571 dels activistes afectats pel procés (el 49 per cent del total) han aconseguit que les causes s’arxivessin, mentre que només 152 (27%) han rebut sentències absolutòries. Al contrari, 137 afectats van ser condemnats per algun delicte, 12 estan esperant sentència, 127 esperen judici i a 143 se’ls investiga en causes penals relacionades amb l’independentisme. Són aquestes persones, un total de 419, les que es beneficiarien de la llei d’amnistia si acaba aprovant-se i els jutges l’apliquen tal com han previst els autors del text legal.L’entitat, que va anunciar que activarà un equip tècnic de seguiment de l’aplicació de la llei, va defensar que vol fer una “lectura política sincera, sense forçats discursos triomfalistes, que es troben en l’origen del desengany de la base popular independentista, i que insisteixen a maquillar la realitat més dura: amb aquesta llei ni s’ha avançat cap a la independència, ni s’han desactivat les armes de l’Estat per a la repressió política”. “Si hi ha una cosa segura és que l’Estat, quan sigui necessari, ho tornarà a fer”, va afirmar, abans d’afegir que “la qüestió és si nosaltres haurem après dels errors i estarem prou conscienciades i organitzades”.

ERC avisa que la “pròxima parada” és el referèndum

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va afirmar ahir que la “pròxima parada” després de la previsible aprovació de l’amnistia és el referèndum d’autodeterminació, i va dir que no és una “amenaça” sinó que és el full de ruta del seu grup.

Comín diu que la llei aparcarà la repressió

El candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, va defensar que l’aprovació de l’amnistia permetrà tancar “l’etapa repressiva de forma provisional” per donar pas “a l’altre gran objectiu, el referèndum”.

Bolaños: “Cada cop hi ha menys independentistes”

El ministre de Justícia, Félix Bolaños, va defensar que l’amnistia és una mostra del “patriotisme intel·ligent” del Govern espanyol, i va dir que “cada vegada hi ha menys independentistes”. D’altra banda, fonts del PSOE assenyalen que afronten el debat definitiu sobre la llei d’amnistia convençuts que és un assumpte que ja no els provoca desgast electoral.

El PP descarta un recurs imminent davant del TC

El PP ha anunciat la voluntat de presentar un recurs d’inconstitucionalitat, si bé no preveu fer-ho de forma imminent. Els populars insisteixen que intentaran frenar la llei des del camp “polític, jurídic i institucional”.

Vist per a sentència el cas per les despeses de l’1-O

El Tribunal de Comptes va deixar ahir vist per a sentència el procediment obert contra l’expresident Carles Puigdemont i 34 excàrrecs més de la Generalitat per la presumpta responsabilitat comptable en les despeses del referèndum de l’1-O i l’acció exterior del Govern en el marc del procés. Fiscalia demana als encausats 3,1 M€, uns 336.000 menys dels inicialment reclamats, en concepte de responsabilitat comptable per aquests fets.