Dia històric amb l'aprovació de l'amnistia, que beneficia 60 lleidatans

El Congrés va aprovar ahir en una jornada històrica la llei d'amnistia, pactada pel PSOE amb Junts i ERC per obtenir el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez. Una vegada la norma, que podria beneficiar 60 lleidatans, entri en vigor els encarregats de posar-la en marxa seran els jutges, que podrien intentar maniobrar contra la seua aplicació.

El Congrés dels Diputats va viure ahir un dia històric amb l’aprovació de la llei d’amnistia, una norma pactada pel PSOE amb Junts i ERC, que beneficiarà una seixantena de lleidatans amb causa judicials lligades al procés. Es tracta, per exemple, dels exalcaldes Bernat Solé i Miquel Serra, l’exmembre de la Mesa del Parlament Ramona Barrufet, l’actual consellera d’Exteriors en funcions, Meritxell Serret, l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, i desenes de manifestants, gairebé tots acusats de desordres públics per la seua participació en protestes. La majoria, 42, van ser imputades per la seua implicació en els aldarulls que va provocar la publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes l’octubre del 2019. També se’n beneficiaran cinc CDR de la Seu d’Urgell acusats de tallar la carretera N-260 el juny de 2019 i uns altres 4 de Balaguer imputats per un sabotatge que no va tenir incidències en la línia de l’AVE entre Lleida i Juneda.

El ple del Congrés va recolzar ahir amb majoria absoluta la norma aixecant així el veto del Senat i donant llum verda a l’aprovació definitiva gairebé 200 dies després que la llei, fruit de l’acord que va permetre la investidura de Pedro Sánchez, comencés a fer els seus primers passos. Això sí, el tràmit es va superar per escàs marge, ja que es van obtenir 177 vots, per l’absència d’una diputada de Podem, davant de 172 nos.La norma no entrarà de forma automàtica en vigor, ja que primer haurà de ser firmada pel rei, Felip VI, per a la posterior publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), un tràmit que podria allargar-se una setmana. Una vegada que es publiqui, els encarregats d’aplicar-la seran els jutges, en el punt de mira per alguns dels discursos davant del temor que puguin retardar l’amnistia efectiva acudint al Constitucional o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El BOE també obrirà el termini de presentació de recursos d’inconstitucionalitat i almenys el PP ja té anunciat que la impugnarà.El text que ahir va rebre el vistiplau final a la Cambra Baixa es va crear el 14 de març passat, després d’una primera votació fallida al gener pel vot en contra de Junts davant la negativa del PSOE a acceptar les seues esmenes sobre els delictes de terrorisme i traïció. Després de l’acord final, la norma va ser enviada al Senat, on el Partit Popular va fer servir la seua majoria absoluta per impulsar una modificació reglamentària que li va permetre “retenir” allà la norma dos mesos, el màxim fixat per la Constitució.A més, el Senat va iniciar els tràmits per plantejar un inèdit conflicte d’atribucions contra el Congrés per considerar que llei suposava una reforma constitucional encoberta, encara que finalment els populars van desistir de portar l’afer al Tribunal Constitucional.

Unitat independentista durant un debat aspre

La llei d’amnistia ja només espera la seua entrada en vigor després d’un part difícil al ple del Congrés, contaminat per una enorme esbroncada capitalitzada per Vox i amb el president Pedro Sánchez, absent a fins la votació, titllat de “traïdor”. La sessió que ahir va donar llum verda a la norma va començar estranyament civilitzada per als convulsos temps parlamentaris d’aquesta legislatura, amb intervencions solemnes dels portaveus de Junts, Míriam Nogueras, i ERC, Gabriel Rufián, que van mostrar una unitat no vista des de fa mesos, donant-se les gràcies per aquesta “fita” i coincidint a destacar que aquest tan sols és el primer pas per resoldre el “conflicte”, que continua amb la “celebració d’un referèndum”. Crits i insults des del grup de Vox van impedir l’arrancada de la intervenció del diputat del PSOE Artemi Rallo, que després d’una llei que “Europa ha beneït” i “Catalunya ha agraït” va criticar el “vergonyós espectacle de la dreta” i va carregar contra els ultres titllant-los de “filonazis” i “neofeixistes”. Vox també va intercanviar insults amb el grup de Sumar. Per la seua part, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va posar tota la carn a la graella i després de dir “covard” a Sánchez per no anar al ple a defensar l’amnistia, va titllar la llei d’un “frau electoral” que, segons ell, suposa l’“acta de defunció” del PSOE. És més, va reiterar que aquesta norma és un acte de “corrupció política” amb què el president va aconseguir arribar a la Moncloa.