L'independentisme fa pinya i es conjura per aconseguir el referèndum després de l'amnistia

L’independentisme va tornar a escenificar ahir la seua satisfacció per l’aprovació de l’amnistia, i partits i entitats es van conjurar per “treballar per garantir l’exercici lliure i ple del dret d’autodeterminació” a Catalunya. Dirigents d’Òmnium, ERC, Junts, la CUP i també dels comuns van fer pinya en un acte unitari a l’antiga presó Model de Barcelona, on van presentar el manifest Una conquesta col·lectiva. El text reivindical’aprovació de la llei com “una fita històrica i una conquesta col·lectiva” dels partits i entitats que han treballat “incansablement” perquè aquesta sigui possible.

“L’amnistia és una victòria arrancada a l’Estat, que ha situat de nou el conflicte allà d’on mai no hauria d’haver sortit: el terreny polític”, defensa el manifest, que afegeix que la norma “és una resposta política i col·lectiva a la repressió que l’independentisme català continua patint”. Si bé van reconèixer que l’aprovació de la llei és una “victòria”, van avisar que “avui no acaba res”, i que “les multes, empresonaments, exilis, l’espionatge o investigacions policials, només han aconseguit reforçar els centenars d’arguments que justifiquen l’aposta perquè Catalunya disposi d’un estat propi”.Els advocats de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, Gonzalo Boye i Andreu Van den Eynde, van reclamar que l’amnistia es publiqui al BOE abans de les eleccions europees. Boye va acusar el PSOE d’estar “paralitzant la publicació” perquè “tenen por de l’empenta electoral” de l’expresident.Puigdemont va defensar a Bèlgica que la seua “estratègia judicial” a l’exili ha permès que el Govern espanyol “accepti” l’amnistia. Va assegurar que la seua marxa a Bèlgica no buscava “dreceres personals” per als exiliats, sinó servir la “causa general de defensa dels drets fonamentals” dels catalans.Per la seua banda, la candidata d’ERC a les europees, Diana Riba, va explicar en una carta a l’Eurocambra que elements de la judicatura espanyola “ja s’han oposat obertament” a l’amnistia, “fins i tot abans d’aprovar-se”.Del seu costat, el candidat del PSC Javi López es va mostrar “absolutament convençut” que la norma superarà els filtres de la justícia europea.D’altra banda, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va abordar amb la cúpula fiscal de Catalunya com garantir la “unitat d’actuació” en l’aplicació de la llei i va donar indicacions per respondre als dubtes que plategin els jutges davant de Brussel·les o el Tribunal Constitucional. Els fiscals no van traslladar objeccions sobre l’abast de la llei, com sí que han fet els del judici del procés, que afirmen que el delicte de malversació no és amnistiable.

García-Page s’afegeix a l’ofensiva del PP i prepara un recurs a la llei

El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, va anunciar ahir que demanarà al Consell Consultiu de la seua comunitat un informe per saber si pot presentar un recurs contra l’amnistia davant del Tribunal Constitucional. Amb aquest pas, García-Page s’uneix a les comunitats governades pel PP, que ja han anunciat la intenció d’acudir al tribunal de garanties. “El perdó no es contracta, es dona o no es dona, però no es fa a canvi de res, o a canvi d’un xantatge”, va dir, i va defensar que la seua obligació és “vetllar” i controlar qualsevol llei que afecti els interessos del seu territori. “Per si algú té dubtes de si m’importa més la meua organització política o interès electoral.. He jurat defensar els interessos d’aquesta terra i creguin-me que no és protocol·lari”, va assegurar en el dia de Castella-la Manxa.

Bolaños demana als fiscals evitar donar “opinions polítiques”

El ministre de Justícia, Félix Bolaños, va criticar ahir l’informe presentat dijous pels fiscals del cas del procés, en el qual mostren el seu rebuig d’amnistiar el delicte de malversació, i es va mostrar sorprès que, “a més de consideracions jurídiques, tingui opinions polítiques”. Va afirmar no tenir “cap dubte que els jutges i magistrats aplicaran la llei” i va afirmar que la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, avala que la llei “no afecta la separació de poders”.D’altra banda, el titular de Transports, Óscar Puente, va dir que un referèndum d’autodeterminació a Catalunya “no és a l’agenda del Govern” espanyol.

Feijóo augura una “resposta” de la UE que serveixi per “derrotar” la llei

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va expressar ahir la seua confiança que la Justícia i la UE “derrotin l’atac a l’Estat de Dret” que, segons va afirmar, suposa la llei d’amnistia. Va afirmar que “la resposta a l’aplicació de la llei correspon als jutges, als magistrats i als tribunals” i va advertir que els eurodiputats del PP “activaran tots els mecanismes” perquè els tractats i compromisos europeus en matèria d’Estat de Dret “s’apliquin també a Espanya”. Per una altra banda, Feijóo va subratllar que ni el Govern espanyol ni el Congrés dels Diputats “no tenen competències” per aprovar una llei que va “en contra de la Constitució”.