Tornen les dures regles fiscals

La pròxima legislatura europea serà la de la tornada a les regles fiscals i la dels objectius de dèficit i deute públic que pretenen evitar que els estats arribin a una situació financera “insostenible”. Després de tres anys i mig de barra lliure per apaivagar els efectes de la pandèmia sobre l’economia, les institucions van acordar nous límits i sancions per als incomplidors.

Les formacions conservadores defensen que les noves normes atorguen “més flexibilitat i autonomia” als estats, mentre que l’esquerra adverteix d’una tornada a les polítiques d’austeritat a Europa.Tot plegat en un context en el qual l’objectiu de consens és avançar en autonomia estratègica i competitivitat davant dels reptes que plantegen la Xina i els EUA. Les noves regles suposen tornar als objectius fiscals previs a la crisi de la covid, que fixen un dèficit inferior al 3% i un deute per sota del 60% del PIB. La diferència respecte als anteriors marcs és que, aquesta vegada, els estats hauran de presentar plans a la Comissió Europea a quatre anys vista detallant com s’assoliran aquestes xifres, tenint en compte la situació de cada país.A més, Brussel·les ofereix la possibilitat d’ampliar aquest període a set anys si els estats es comprometen a aplicar reformes i inversions més prolongades. Després que els Vint-i-set arribessin a un acord a finals del 2023, el Parlament Europeu va donar llum verda a les normes a l’abril. Aquestes van tirar endavant amb els 359 vots a favor de les formacions conservadores, liberals i els socialistes, davant dels 166 refusos dels partits que integren els grups polítics dels Verds i l’Esquerra.Encara que algunes formacions avisen que l’entrada en vigor dels objectius comportarà grans retallades –a l’Estat espanyol se li exigeix un ajustament anual de 7.300 milions d’euros per reduir el dèficit, per exemple– i que no generen prou marge per continuar avançant en la transició verda, Rebecca Christie, expert del think tank Bruegel, creu que “les noves regles són millors i més equilibrades que les anteriors, perquè ofereixen als estats més temps per ajustar-se”. “Com que el període de compliment és molt ampli, els estats poden anar introduint canvis en els seus plans”, afegeix.El retorn de les regles fiscals serà una de les grans novetats de la legislatura, però els experts identifiquen la relació de la UE amb la Xina i els EUA com el principal repte de futur en matèria econòmica. “Europa haurà de desenvolupar més capacitats en tecnologies i indústria capdavanteres com la intel·ligència artificial, la computació quàntica o la seguretat energètica”, assenyala Bruegel.