Viatge per les campanyes a la UE

La incògnita sobre quins resultats obtindrà l’extrema dreta, la seguretat, la migració i les qüestions domèstiques dominen bona part de la campanya electoral als diferents països de la UE, en uns comicis que arriben a mesura que creix la desafecció cap a les polítiques europees i en un context de més polarització. Les qüestions internes estan marcant la campanya espanyola, eclipsada pràcticament pel debat sobre l’amnistia o el cas que implica la dona de Pedro Sánchez (vegeu la pàgina 23), i sembla que els grups i candidats han deixat en un segon pla el futur del continent més enllà del possible avenç de la ultradreta o la migració.

Els escàndols protagonitzats pel partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) han ocupat en gran manera el debat polític al país germànic. Contra el seu cap de llista, Maximiliam Krah, hi ha una investigació preliminar pels seus suposats vincles amb la Xina. A més, el polític va ser apartat després d’afirmar que a l’organització nazi SS “no tots eren criminals”. La crisi en el si d’aquest partit pot afectar significativament el panorama polític a Alemanya, ja que els sondejos donen AfD com a segona força després de la Unió Cristianodemòcrata, a la qual pertany l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.La campanya francesa ve marcada per la malmesa situació dels comptes públics i els dubtes sobre el compromís de l’Elisi de reduir el dèficit, com també el possible enviament de militars francesos a Ucraïna. El pacte europeu sobre immigració i asil, que a França només defensa el grup del president, Emmanuel Macron, o la resposta a les protestes dels agricultors, també han tingut un paper força important.El debat sobre l’extrema dreta ha centrat també la cursa electoral a Itàlia, on la primera ministra, Giorgia Meloni, aspira a ser clau en la formació del Govern comunitari. La líder del partit ultra Germans d’Itàlia busca exportar a Europa el seu model de pacte entre dreta i extrema dreta, a més de reforçar-se internament després de divuit mesos de poder a Itàlia. Mentrestant, forces com la ultradretana Lliga defensen la primacia dels interessos italians per sobre dels de la UE.Amb la tornada al poder de Donald Tusk, una Polònia més propera a Brussel·les encara les eleccions amb inquietud per la influència de la propaganda prorussa. A la campanya polonesa, el gran tema és la guerra d’Ucraïna i les seues múltiples implicacions.

Els comicis arriben en un moment marcat per la incertesa i una desafecció política a l’alça

Els comicis de diumenge arriben en un moment d’incertesa i d’una creixent desafecció política i serviran per decidir el rumb que la UE prengui en la pròxima legislatura. Els neerlandesos van donar ahir el tret de sortida a les eleccions, que es prolongaran fins diumenge i que ja han començat amb el vot anticipat en països com Estònia i Lituània.