Normandia uneix Occident

El vuitantè aniversari del desembarcament de Normandia es va convertir ahir en una advertència a Rússia i a qualsevol “poder fosc” que les democràcies occidentals estan unides i disposades a defensar la seua llibertat, igual que el 1944. L’habitual congregació de caps d’Estat i de Govern occidentals, uns 25 en aquesta ocasió, va voler ser una demostració d’unitat i fortalesa davant del retorn d’una guerra d’agressió, la d’Ucraïna, al continent europeu per primera vegada des del 1945.

“No podem plegar-nos davant dels dictadors”, va advertir el president dels EUA, Joe Biden, en la cerimònia nord-americana al cementiri de Colleville-sur-Mer, on va manifestar que “la democràcia està més amenaçada que mai”. El cap de la Casa Blanca va traçar un paral·lelisme entre el passat i el suport internacional a Kíiv i va insistir a subratllar que “no donarem l’esquena a Ucraïna”. “Si ho fem, caurà sota el jou rus, i després Europa també caurà”, va avisar, abans d’afirmar que “l’aïllacionisme no és la resposta”. “No ho era fa 80 anys i no ho és ara”, va insistir.En la mateixa línia, el president francès, Emmanuel Macron, va advertir contra “l’anestèsia i l’amnèsia que adormen les consciències” sobre els fets del passat i la seua possible repetició. “Per això som aquí avui. Sabem que la llibertat és un combat de cada dia”, va dir a la veïna localitat de Saint-Laurent-sur-Mer.La jornada va estar marcada per l’assistència del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i la no-invitació del rus, Vladímir Putin, per part de França. El president d’Ucraïna va defensar que els aliats de la Segona Guerra Mundial “van defensar la llibertat d’Europa” i va remarcar que “els ucraïnesos fan ara el mateix”. “La unitat va prevaler llavors i la unitat veritable pot prevaler avui”, va afirmar a les seues xarxes socials. A l’acte van acudir dirigents com el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, o el rei britànic, Carles III. La presència de quinze vaixells militars de països de l’OTAN a les aigües pròximes i el sobrevol d’avions de combat i transport, també l’Aliança, van evidenciar, de forma simbòlica, la demostració d’unitat d’Occident. I, encara que Rússia no hi va ser convidada, es va llegir un poema d’Anna Akhmàtova, Segon aniversari, per no deixar de recordar els sacrificis del poble soviètic a la Segona Guerra Mundial.

El Dia D per començar a derrotar l’Alemanya nazi

El desembarcament de Normandia, que va iniciar el 6 de juny del 1944, va establir les bases de la derrota de l’Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial. La campanya, el nom en clau de la qual va ser operació Overlord, va suposar una cooperació sense precedents entre les forces armades internacionals i va comptar amb la participació de desenes de milers de soldats de països com els EUA, el Regne Unit i el Canadà, que van desembarcar en cinc trams de la costa de Normandia. Més de 5.000 vaixells i 13.000 aeronaus van donar suport a la invasió del Dia D, on els aliats van guanyar un punt de suport a Normandia per marxar cap a Alemanya. La planificació de l’operació va requerir una gran coordinació dels països que hi van col·laborar i es va començar a forjar amb més d’un any d’anticipació. Els aliats van dur a terme un important engany militar per intentar confondre les defenses alemanyes sobre quan i on tindria lloc l’ofensiva, en un intent d’agafar desprevingudes les tropes nazis. La batalla va ser sagnant i, només el dia del desembarcament, es calcula que les tropes aliades van patir més de 10.000 baixes, entre elles un gallec, mentre que els defensors van perdre entre 4.000 i 9.000 homes.

Un sentit homenatge amb 200 supervivents de la batalla

Les cerimònies d’aquest any han comptat amb la presència d’alguns dels veterans de la batalla del desembarcament de Normandia que queden vius, sobretot nord-americans, uns 200, i molts d’ells superen ja els cent anys d’edat. Els últims veterans vius de la campanya es van congregar per portar a terme una nova peregrinació per les platges, ciutats i camps d’on van combatre fa vuitanta anys. Es van convertir en els protagonistes de nombrosos homenatges i el president francès, Emmanuel Macron, va condecorar-ne un total de catorze, tots nord-americans, amb la Legió d’Honor en els dos principals esdeveniments de la jornada.