Una desena de candidats pugnen per presidir la Comissió Europea

Una desena de polítics han a ssumit el lideratge de les campanyes de les seues famílies europees per a les eleccions a l’Eurocambra, en les quals la candidata del Partit Popular Europeu, Ursula Von der Leyen, parteix com a favorita per revalidar el càrrec al capdavant de la Comissió Europea la pròxima legislatura. Després dels comicis europeus, el Consell Europeu, compost pels caps d’Estat o Govern dels països membres, proposa un candidat per presidir l’Executiu comunitari, i aquest haurà d’obtenir l’aprovació del Parlament Europeu. D’aquesta manera, res garanteix que els Vint-i-set no puguin donar l’esquena al candidat de la llista més votada. De fet, Von der Leyen no va ser la cap de llista del Partit Popular europeu a les eleccions del 2019, ja que en aquesta ocasió ho va ser Manfred Webber.

La candidata popular s’enfrontarà al que aquesta legislatura ha estat comissari d’Ocupació, Nicolas Shmit, que encapçala la candidatura dels socialdemòcrates i que ja ha avisat Von der Leyen que el seu acostament a la ultradreta seria la “línia roja” per col·laborar.El grup dels liberals, del qual formen part Cs o el PNB, ha designat tres caps de llista: la diputada alemanya Marie-Agnes Strack-Zimmermann; l’eurodiputat italià Sandro Gozi i la francesa Valérie Hayer, presidenta del grup a l’Eurocambra. Ells i l’actual president del Partit de l’Esquerra Europea, en el qual s’emmarquen Podem o Izquierda Unida, Walter Baier, s’han mostrat molt crítics davant els “discursos populistes de l’extrema dreta” en campanya.Per la seua banda, els Verds han optat per una candidatura tàndem representada per la copresidenta del grup parlamentari, l’alemanya Terry Reintke, i el neerlandès Bas Eickhout. Aquest grup reuneix també membres de l’Aliança Lliure Europea (ALE), que han presentat l’exconseller Raül Romeva i l’alemanya Maylis Rosberg com a aspirants propis en una candidatura simbòlica.D’altra banda, els grups d’extrema dreta dels Conservadors i Reformistes –que integren Vox i el partit de Giorgia Meloni, Germans d’Itàlia– i Identitat i Democràcia, no han designat oficialment cap candidat, la qual cosa va frustrar la seua participació en el debat electoral organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió a Brussel·les el passat 23 de maig.

El Consell Europeu planteja després de les eleccions un candidat, que després votarà el ple de l’Eurocambra

La campanya electoral a Espanya s’ha vist eclipsada per debats aliens a les polítiques europees, i pren un caire que molts veuen plebiscitari entre les figures de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. De fet, els candidats i partits que es presenten als comicis han optat a centrar els seus discursos en la política domèstica, marcada per l’aprovació de l’amnistia al Congrés, la citació del jutge Juan Carlos Peinado a la dona de Pedro Sánchez, el reconeixement espanyol de l’Estat de Palestina o els pactes després dels comicis catalans del passat 12 de maig. L’alça de l’extrema dreta, que aspira a ser tercera força a l’Eurocambra aprofitant l’auge del partit de Giorgia Meloni a Itàlia i el repunt de Marine Le Pen a França, ha ocupat també una part important la cursa electoral. PP i Vox s’han centrat a arremetre contra el PSOE i Sánchez després de la citació del jutge a la seua dona, Begoña Gómez, mentre que els socialistes han fet servir l’ascens de la ultradreta com a arma contra els de Feijóo, a qui retreuen que el seu gran aliat a Espanya és Vox.

L’aprovació definitiva de l’amnistia també ha servit com a arma llancívola entre les formacions polítiques. Mentre Partit Popular i Vox veuen la llei una moneda de canvi entre Sánchez i els independentistes perquè el líder del PSOE segueixi a Moncloa, els socialistes han defensat les seues polítiques cap a Catalunya, i ERC i Junts insisteixen a subratllar que no suposa el final del conflicte polític i exigeixen el referèndum.El reconeixement espanyol cap a l’Estat de Palestina també ha enfrontat el bloc d’investidura amb els partits de l’oposició en plena campanya, la qual cosa ha marcat el camí d’uns comicis que arriben a mesura que creix la desafecció cap a les polítiques europees i en un context de més polarització.

Més de 321.000 lleidatans estan cridats a les urnes avui

Un total de 321.586 lleidatans estan cridats a les urnes avui, dels quals 18.789 resideixen a l’estranger. Del total, 5.663 electors han demanat votar per correu a les oficines de les comarques de Lleida, segons les últimes dades publicades la subdelegació del Govern espanyol, que detalla que 4.221 ho han sol·licitat de forma presencial i els 1.442 restants ho han fet a través del web de Correus. Aquestes xifres reflecteixen una important caiguda respecte a les sol·licituds de vot per correu formalitzades en les eleccions generals del 12 de maig, en les quals 8.300 lleidatans van demanar exercir el seu dret a sufragi per correu. Aquestes dades auguren una previsible caiguda en la participació respecte a les últimes europees, que van coincidir amb els comicis municipals, segons va indicar el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto.Els electors que vulguin exercir el seu dret a sufragi podran fer-ho en el punt de votació que els hagi estat designat. A les comarques lleidatanes hi ha 312 col·legis electorals, 41 dels quals a Lleida ciutat, i es constitueixen 484 meses electorals a tota la província, de les quals 117 a la capital del Segrià.