Urnes que marcaran el dia a dia

Més de 370 milions de ciutadans europeus, 321.586 d’ells lleidatans, estan cridats a les urnes per renovar els 720 escons del Parlament Europeu, en unes eleccions que ja van començar dijous als Països Baixos i que culminaran avui, quan la majoria de països han convocat els seus ciutadans. Encara que a Espanya els col·legis obriran com és habitual de 9.00 a 20.00 hores, els primers resultats electorals no es donaran a conèixer fins que s’hagin tancat les urnes a l’últim país del bloc comunitari a votar: Itàlia a les 23.00 hores.

Una vegada celebrats els comicis, a mitjans de juliol arrancarà la desena legislatura de l’Eurocambra, que durarà cinc anys, i es formarà una nova Comissió Europea (CE), que és la institució que proposa les lleis europees i implementa les polítiques i el pressupost comunitari. El Parlament Europeu és l’única institució de la Unió Europea que es forma per l’elecció directa dels ciutadans i, juntament amb el Consell de la UE –format pels estats membre–, s’encarrega de donar forma i aprovar la legislació del club comunitari.Els òrgans comunitaris tenen una importància rellevant, encara que en ocasions poc coneguda pels ciutadans. De fet, el 53 per cent de les lleis que hi ha a Espanya venen de reglaments i directives que s’acorden a Europa. Per exemple, en l’actual legislatura, que va arrancar el 2019, es van adoptar normes com la llei d’intel·ligència artificial, la del carregador universal, la llei del clima o la reforma del mercat elèctric. L’Eurocambra també té competències de supervisió, com aprovar l’elecció del president de la Comissió Europea, controlar altres institucions comunitàries o examinar peticions dels ciutadans, així com aprovar el pressupost de la Unió Europea. Les seues tasques es realitzen, principalment, en dos etapes: en les comissions i en reunions tècniques, on es prepara la legislació, i en les sessions plenàries, on es debat i aprova. L’Eurocambra té vint comissions d’altres tants àmbits per examinar les propostes de la Comissió.

El nombre d’eurodiputats per cada país no és exactament proporcional a la seua població, sinó que els països més petits en tenen més dels que els tocaria pel sistema de proporcionalitat regressiva. En qualsevol cas, cap país pot tenir menys de sis eurodiputats (Malta, Luxemburg i Xipre) ni més de 96 (Alemanya), i el número total no pot ser superior a 751. Espanya hi enviarà 61 eurodiputats, dos més que l’any 2019 per la marxa del Regne Unit del bloc comunitari.Els representants de cada estat s’agrupen per afinitats polítiques, no per nacionalitats. Així, per exemple, el PP espanyol s’integra al Partit Popular Europeu (PPE) i el PSOE, a l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. Actualment, hi ha set famílies polítiques: el PPE; l’Aliança Progressista; Renovar Europa –en què hi ha el PNB i Cs–; els Verds/ALE –amb ERC i el BNG–; L’Esquerra –amb Podem i Bildu–, i els dos partits de l’extrema dreta: els Conservadors i Reformistes (ECR), en el qual s’emmarca Vox, i Identitat i Democràcia (ID). També hi ha eurodiputats que no pertanyen a cap grup, els no inscrits, com ha estat el cas de Junts en l’última legislatura.