El PP guanya per la mínima el PSOE, amb una extrema dreta a l'alça a la UE

El PP ha guanyat les eleccions europees amb el 34,20 per cent dels vots i 22 escons, dos més que el PSOE, que resisteix i obté el 30,18% dels sufragis. El PP guanya en totes les comunitats, menys al País Basc, Navarra, Catalunya i les Canàries. Els socialistes tornen a imposar-se a Catalunya, mentre que Junts ho fa a Lleida, al davant de socialistes, ERC i PP, repetint resultats de les catalanes.

En tercer lloc a l’Estat se situa Vox, amb el 9,62% i sis escons, mentre que Sumar es queda amb tres i el 4,65%, un eurodiputat més que Podem, que aconsegueix el 3,28%. Com a sisena força se situa l’Agrupació d’Electors S’ha Acabat la Festa, de l’agitador Luis Alvise Pérez, que pràcticament iguala el percentatge de vot de Sumar (4,59%) i obté tres representants a l’Eurocambra.Mentrestant, Ciutadans queda fora del Parlament Europeu i perd els seus vuit diputats a l’aconseguir només el 0,69% dels vots. Ara Repúbliques (ERC, Bildu, BNG i Ara Més) assoleix tres representants, mentre que Junts en perd dos i s’ha de conformar amb un, igual que CEUS, liderada pel PNB. La participació ha caigut 11,5 punts amb relació a fa cinc anys, quan van coincidir amb les municipals, i es queda en el 49,21%.A Catalunya ha guanyat les eleccions europees el PSC, amb el 30,63% dels sufragis, seguit de Junts UE amb el 18,02%, ERC-Ara Repúbliques, amb el 14,81%, mentre que el PP queda en quart lloc amb el 13,78% dels vots.En el conjunt de la UE, el Partit Popular Europeu (PPE) hauria guanyat les eleccions europees, aconseguint un total de 186 dels 720 escons del nou Parlament Europeu, seguit pel Grup Aliança Progressistes de Socialistes i Demòcrates, que assoliria 133 eurodiputats, segons les projeccions. El grup liberal Renew Europe, amb vuitanta-dos escons, quedaria en tercera posició, però la suma dels dos grups d’extrema dreta –Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i Identitat i Democràcia (ID)– donaria 130 eurodiputats (70 i 60, respectivament) i els podria situar com a tercera força a l’Eurocambra.Les candidatures d’ultradreta han marcat un notable ascens en les eleccions, amb especial força als Països Baixos, Àustria, Alemanya, Bèlgica i, sobretot, França, on l’Agrupació Nacional ha arrasat i ha portat Emmanuel Macron a convocar eleccions anticipades.El president del PPE, Manfred Weber, va demanar ahir a la nit a socialistes i liberals que donin suport a Ursula von der Leyen per a un segon mandat al capdavant de la Comissió Europea.