Els jutges ja consulten sobre l’amnistia, que no frena l’ordre de detenció de Puigdemont

Diferents tribunals han consultat a acusacions i defenses com afecta la llei d’amnistia a les causes relacionades amb el "procés" abans d’adoptar una decisió, entre ells el Suprem, que de moment manté activa l’ordre nacional d’arrest contra l’expresident català Carles Puigdemont. L’entrada en vigor aquest dimarts de la llei d’amnistia, que busca perdonar delictes vinculats al "procés" i compresos entre 2011 i 2023, no ha aclarit el dubte de si el líder de Junts podrà tornar a Espanya després de gairebé sis anys, com també passa amb dos dels seus exconsellers -Toni Comín i Lluis Puig- i la dirigent d’ERC Marta Rovira.

De moment, les seues ordres de detenció segueixen vigents, segons ha aclarit el jutge Pablo Llarena en la providència en la qual, com també han fet tribunals com l’Audiència Nacional o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha demanat informes a les parts per saber com afecta l’amnistia a cada cas.

El Tribunal de Comptes, per la seua part, ha anat una mica més enllà i ha obert la porta a portar la norma a la justícia europea, en consultar si és procedent plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre certs articles que podrien oposar-se a la interpretació que aquest tribunal fa del dret comunitari. Al llarg del matí s’han anat anunciant desenes de peticions d’amnistia, entre elles les d’Oriol Junqueras i bona part dels condemnats o processats, si bé no és el cas de Puigdemont, la defensa del qual ha apuntat que prefereix esperar a veure la resposta dels jutges.

El Suprem: l’ordre d’arrest i la cobertura de l’amnistia

Poques hores després de l’entrada en vigor de la llei, el Tribunal Suprem ha consultat a les parts si l’amnistia cobreix tant els fets pels quals va ser condemnada la cúpula del "procés" i segueix processat Carles Puigdemont i els líders que van fugir, com el cas Tsunami Democràtic pel qual l’expresident català està investigat per terrorisme pels aldarulls del 2019 a Catalunya. Encara que la llei d’amnistia determina "l’immediat alçament de les mesures cautelars", el jutge Llarena considera contradictori un article de la norma, i ha demanat també les parts que es pronunciïn sobre això, mentre deixa clar que les ordres de detenció dictades segueixen "actives i vigents". Els demana així mateix de fer atenció a si els delictes de desobediència o malversació que imputa a Puigdemont entrarien en l’amnistia o si "poden considerar-se exclosos" de la norma per considerar que afecten als interessos financers de la Unió Europea, un dels preceptes que el legislador va deixar fora del perdó.

Precisament en aquest article, i en uns altres quatre de la llei, ha posat el focus el Tribunal de Comptes en deixar en l’aire la possibilitat d’elevar una qüestió prejudicial al TJUE, i ha suspès el termini per dictar la sentència que ha de determinar si més d’una trentena d’ex alts càrrecs catalans van tenir responsabilitat comptable en la desviació de fons per al "procés".

Les investigacions per terrorisme vinculades al "procés"

Després que la magistrada del Suprem Susana Polo, que investiga Puigdemont i el diputat català Rubén Wagensberg per terrorisme en el cas Tsunami, fes la seua consulta a les parts, des de l’Audiència Nacional, el jutge Manuel García-Castellón ha seguit els seus passos. En una providència, el magistrat ha donat deu dies a les parts perquè expliquin si l’amnistia cobreix els fets pels quals investiga per presumpte terrorisme a Marta Rovira i altres persones vinculades a l’independentisme català.

De les condemnes de Mas i Torra a la malversació en l’1-O

El primer en moure fitxa i consultar com procedir amb l’amnistia ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que té cinc causes relacionades amb el "procés", i que també ha preguntat sobre les condemnes als expresidents Artur Mas –pel 9 N– i Quim Torra –per negar-se a retirar un llaç groc del Palau de la Generalitat. El tribunal ha citat les parts a posicionar-se sobre la revisió de la condemnes ferms imposades per desobediència als dos expresidents i també a l’exconseller i exalcalde d’Agramunt (Lleida) Bernat Solé i a l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Totes estan liquidades, però l’amnistia pot tenir efectes en la cancel·lació dels seus antecedents penals.

Els jutges del TSJ també obtindran informes sobre si han d’amnistiar els càrrecs d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga, pendents de judici per malversació pels preparatius de l’1-O. Els tres han demanat a primera hora del matí que se’ls apliqui amnistia.

Allau de peticions d’amnistia

Al llarg del matí, han anat arribant als tribunals una allau de peticions d’implicats en causes que demanen l’aplicació urgent de l’amnistia, entre ells 37 encausats d’ERC. Des dels condemnats pel Suprem -Oriol Junqueras, Raúl Romeva i Jordi Turull (Junts), que ha sostingut que el perdó és "imperatiu"-, fins els encausats per terrorisme en el cas Tsunami, han demanat als tribunals que apliquin el perdó.

Peticions que s’han fet extensibles a causes relacionades amb protestes en les quals més de 400 manifestants esperen ser amnistiats, com la d’Adrián Sas, a l’espera d’entrar a presó per colpejar dos mossos, mentre que els dotze CDR processats per terrorisme per planejar accions violentes en seus de Catalunya ho demanaran en una vista més endavant. A més, el Govern publicarà una resolució per amnistiar d’ofici els actes sancionats amb la "llei mordassa" i habilitarà un formulari al seu web per a qui que vulguin sol·licitar-ho.