SEGRE

CORRUPCIÓ INVESTIGACIÓ

La Fiscalia de la UE reclama la part principal del cas de Begoña Gómez

La referida a les presumptes adjudicacions irregulars a l'empresari Barrabés

El CGPJ demana “contenció” a Sánchez pels seus atacs a la independència judicial

Imatge d’arxiu de Begoña Gómez, esposa del president del Govern, Pedro Sánchez.

Imatge d’arxiu de Begoña Gómez, esposa del president del Govern, Pedro Sánchez. - EFE/ RODRIGO JIMÉNEZ

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Fiscalia Europea ha decidit assumir, mitjançant un decret d’avocació parcial al jutge Juan Carlos Peinado, la investigació contra Begoña Gómez, esposa del president del Govern central, Pedro Sánchez, per suposades adjudicacions irregulars de l’empresa estatal Red.es a l’empresari Juan Carlos Barrabés, per a qui la investigada hauria firmat cartes de recomanació.

El reglament de la Fiscalia Europea estableix que quan exerceixi el seu dret d’avocació sobre una causa, “les autoritats competents dels estats membres li transferiran l’expedient i s’abstindran de realitzar nous actes d’investigació en relació amb aquest delicte”.Sobre el paper això vol dir dos coses, que el jutge Peinado –que dirigia la investigació fins ara– deixarà completament en mans de la Fiscalia Europea la part principal de la causa; i que no podrà practicar diligències ni avançar en les indagacions, la qual cosa suposa suspendre les testificals de diumenge vinent 16, així com la mateixa citació com a investigada de la dona del president del Govern de l’Estat del 5 de juliol, que el jutge va acordar sobre la base de la investigació dels contractes.

La petició de la Fiscalia Europea deixa en mans del jutge la declaració de Begoña Gómez

La causa contra Begoña Gómez per la denúncia de Manos Limpias té dos branques. Una afecta l’ús de fons europeus en contractes públics adjudicats per Red.es a Barrabés, director del màster de la càtedra de la Universitat Complutense que codirigia amb Begoña Gómez.L’altra, un suposat vincle de la dona del president amb el rescat a Globalia, que l’Audiència Provincial veu com una “simple conjectura” de fets “inversemblants”, per la qual cosa va demanar al jutge centrar la investigació en les adjudicacions a l’empresari.

Mentrestant, el Consell General del Poder Judicial va demanar ahir “contenció” a Pedro Sánchez, i va avisar que la carta que va publicar el 4 de juny passat “només contribueix al deteriorament de les institucions”. En aquesta missiva, el president del Govern de l’Estat va criticar que el magistrat acordés citar la seua dona en plena campanya electoral no respectant, segons el seu parer, la norma no escrita de no dictar resolucions judicials “susceptibles de condicionar el desenvolupament normal d’una campanya electoral”. D’altra banda, un jutjat de Badajoz ha obert diligències d’investigació contra el germà de Pedro Sánchez, David Sánchez Pérez-Castejón; el president de la diputació de Badajoz, Miguel Ángel Gallardo i el responsable de Recursos Humans d’aquesta institució pels presumptes delictes contra l’Administració Pública, la Hisenda Pública, malversació, prevaricació i tràfic d’influències.

El TC proposa anul·lar la condemna de Magdalena Álvarez en els ERO

El Tribunal Constitucional estudiarà a partir del 18 de juny l’esborrany d’una sentència que proposa anul·lar la condemna de nou anys d’inhabilitació imposada a l’exministra socialista i exconsellera d’Economia d’Andalusia, Magdalena Álvarez, per un delicte de prevaricació en el cas dels ERO. A començaments d’any va transcendir que el Ministeri Públic havia informat la cort de garanties que l’eventual revisió de penes dels ERO només havia d’afectar el delicte de prevaricació “en relació amb l’elaboració i aprovació dels avantprojectes de llei de pressupostos” d’Andalusia i la seua remissió al Parlament autonòmic. Per a la Fiscalia, en aquest extrem tant l’Audiència Provincial de Sevilla com el Tribunal Suprem van fer una interpretació excessiva del delicte de prevaricació per tractar-se de l’exercici de la iniciativa legislativa. Les fonts consultades necessiten que la qüestió constitucional que planteja la condemna d’Álvarez és si l’aprovació del projecte de llei de pressupostos –després aprovada com a llei– podia haver estat o no jutjada per un jutge penal i qualificat com a acte administratiu injust. Les esmentades fonts insisteixen que s’estudia si el jutge hauria hagut de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat si allotjava dubtes sobre la legalitat de llei en lloc de declarar il·legal la norma.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking