L'independentisme, bolcat a la 'reflexió' i el PSOE rebutja les eleccions que demana el PP

La victòria del PP en les eleccions europees a Espanya (22 escons), superant en dos escons el PSOE, va servir ahir als populars per reivindicar-se i augurar un “canvi de cicle” en la política espanyola, mentre que els socialistes van receptar a la dreta “abandonar tota esperança d’avenç electoral” i van defensar que els seus resultats són “satisfactoris”. Tot això després d’uns comicis europeus considerats per molts com un plebiscit entre el model del president espanyol, Pedro Sánchez, i el del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i que s’han vist marcats per l’alça de la ultradreta a Europa, i en el qual ERC i Junts han aconseguit un eurodiputat cada un després d’haver rebut 923.383 vots menys en el seu conjunt que el 2019.

La portaveu del PSOE, Esther Peña, va descartar que Sánchez convoqui eleccions generals anticipades després dels comicis europeus, i va preguntar als populars “per a què ha servit tanta màquina del fang” si “tenim ara un marc pràcticament similar” al de les generals. La candidata dels socialistes, Teresa Ribera, va subratllar que el PP només els supera per dos escons malgrat la “perniciosa” campanya de Feijóo, a qui veu “tocat” pel resultat electoral. També va acusar el líder del PP d’haver propiciat “amb falòrnies i fang” l’auge de l’agitador Luis Alvise Pérez, la candidatura del qual, S’ha Acabat la Festa, ha aconseguit tres eurodiputats.En canvi, el portaveu del PP, Borja Sémper, va afirmar que la legislatura “està esgotada”, per la qual cosa va citar Sánchez a fer una “reflexió” i avançar les eleccions generals. A més, va culpar el president espanyol de la irrupció a l’Eurocambra d’Alvise Pérez.El PP ha aconseguit la victòria en tretze comunitats autònomes, a més de guanyar a Ceuta i Melilla, mentre que el PSOE només ha aconseguit imposar-se a Catalunya, les Canàries i Navarra, la qual cosa suposa un tomb del mapa electoral respecte als anteriors comicis del 2019, quan els socialistes es van adjudicar quinze de les disset autonomies.A Catalunya, els socialistes van defensar la seua victòria, després d’aconseguir el 30,6% dels vots, seguits de Junts, amb el 18%, ERC (14,8%) i el PP (13,7%). El candidat del PSC, Javi López, va dir que aquestes dades mostren l’“hegemonia” dels socialistes i va citar els partits independentistes a “prendre molt bona nota del seu resultat”.El cap de llista de Junts, Toni Comín, va instar els partits a “fer una reflexió sobre l’abstenció” independentista. Va destacar que els juntaires, que han passat de tres eurodiputats a un, es mantenen com a segona força política a Catalunya i “com a primera dins del bloc independentista”, si bé va afirmar que els resultats electorals “ni enforteixen extraordinàriament ni debiliten” els interessos de Junts.Del seu costat, l’eurodiputada electa d’ERC, Diana Riba, va admetre que la seua formació a Catalunya ha perdut “molts vots” respecte al 2019, però es va felicitar per haver mantingut els tres representants al Parlament Europeu en la seua aliança amb EH Bildu i el BNG. Va apuntar que el seu partit inicia ara un període de “reflexió interna” després dels resultats en les passades eleccions catalanes.Els juntaires han guanyat en 587 dels 947 municipis catalans, al davant dels 247 dels socialistes, que són primera força a les ciutats de Barcelona, Tarragona i Lleida. Per la seua banda, ERC ha vençut en un total de 110 i el Partit Popular és primera força en tres municipis, entre els quals Aitona i Arres.

Populars, socialdemòcrates i liberals mantenen la majoria a Europa

Els populars europeus, els socialdemòcrates i els liberals mantenen la seua majoria al Parlament europeu, malgrat l’ascens dels partits d’extrema dreta a França, Itàlia i Alemanya. Segons els últims resultats escrutats, el Partit Popular Europeu es manté com a primera força amb 186 dels 720 eurodiputats, seguit dels socialdemòcrates (134) i els liberals (79). Amb aquest repartiment, encara provisional, l’actual aliança obté 402 eurodiputats, per sobre dels 361 necessaris per disposar d’una majoria absoluta. Els grups d’ultradreta Conservadors i Reformistes Europeus i Identitat i Democràcia se situen com a quarta i cinquena força, amb 73 i 58 representants, respectivament. Per la seua part, els Verds baixen a cinquanta-dos escons i el Grup de l’Esquerra s’ha fet amb trenta-sis.La candidata del PP Europeu a un segon mandat al capdavant de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va afirmar ahir que té “la porta oberta” a altres pactes per a aconseguir la reelecció després d’haver estès la vigília la mà a socialistes i liberals per reeditar una majoria a l’Eurocambra.Després dels comicis, comencen les converses per pactar els principals càrrecs europeus, com les presidències de la Comissió Europea o l’Eurocambra. Els socialistes europeus han nomenat el president espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Olaf Scholz, com a negociadors dels socialdemòcrates per als càrrecs de responsabilitat en institucions europees.

Díaz deixa la direcció de Sumar arran d’una altra clatellada electoral

La vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, va anunciar ahir la seua renúncia com a coordinadora de Sumar després dels mals resultats en les eleccions europees a l’obtenir només tres escons, però continuarà a l’Executiu i com a presidenta del grup parlamentari al Congrés. “La ciutadania ha parlat i jo me’n faré càrrec, per aquest motiu he decidit deixar el càrrec com a coordinadora de Sumar”, va anunciar a la seu del partit, el grup coordinador del qual haurà d’elegir ara un nou líder. El PP va celebrar la decisió de Díaz i va reclamar al president espanyol, Pedro Sánchez, que faci el mateix.