L'ordre de detenció contra Puigdemont es manté malgrat entrar en vigor l'amnistia

La llei d’amnistia, aprovada el 30 de maig pel Congrés i que afecta els fets relacionats amb el procés compresos entre 2011 i 2023 –excloent-ne alguns com el terrorisme–, va entrar ahir en vigor després de ser publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) per la qual cosa la seua aplicació, que hauria de ser en un període de dos mesos com a màxim, queda ara en mans dels jutges.

Els primers moviments no van tardar a arribar. Poques hores després de l’entrada en vigor de la norma, el Tribunal Suprem va informar que de moment manté l’ordre de detenció a Espanya que pesa sobre l’expresident Carles Puigdemont, malgrat que la llei determina “l’immediat alçament de les mesures cautelars”. Ho fa, almenys, durant cinc dies, en els quals ha demanat a acusacions i defenses que es pronunciïn sobre si s’ha d’aplicar l’amnistia a Puigdemont i els altres polítics a l’estranger, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira, sobre els quals també manté l’ordre d’arrest. El magistrat de la causa del procés, Pablo Llarena, demana parar atenció a si els delictes de desobediència o malversació que imputa a Puigdemont entrarien en l’amnistia o si “poden considerar-se exclosos” de la norma per considerar que afecten els interessos financers de la Unió Europea, un dels preceptes que el legislador també va deixar fora de la llei. Paral·lelament, la Sala que va jutjar i va condemnar la cúpula del procés, i la magistrada que investiga Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg per terrorisme en el cas Tsunami Democràtic va sol·licitar informes sobre com afecta la llei d’amnistia als respectius procediments. De moment, els quatre fiscals del Suprem que van participar en el judici del procés mantenen davant del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz –qui té l’última paraula respecte a la postura del Ministeri Públic–, la seua negativa a amnistiar la malversació que se li atribueix a Puigdemont i la resta de processats o condemnats.El primer a moure fitxa i consultar com procedir amb l’amnistia va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que té cinc causes relacionades amb el procés, i que també va preguntar sobre les condemnes als expresidents Artur Mas –pel 9-N– i Quim Torra –per negar-se a retirar un llaç groc del Palau de la Generalitat–.

Els dubtes sobre la norma podrien complicar el retorn de l’expresident, que va fixar per al 25 de juny

El tribunal va citar les parts a posicionar-se en un termini de deu dies sobre la revisió de les condemnes fermes imposades per desobediència als dos expresidents i també a l’exconseller i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé, i a l’exdiputat de la CUP per Lleida, Pau Juvillà. Totes estan liquidades, però l’amnistia pot tenir efectes en la cancel·lació dels seus antecedents penals. Els jutges del Superior de Justícia també obtindran informes sobre si han d’amnistiar els càrrecs d’Esquerra Republicana Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga, pendents de judici per malversació pels preparatius de l’1-O. Els tres van demanar a primera hora del matí que se’ls apliqui amnistia.

El Tribunal de Comptes obre la porta a portar la llei a la justícia europea

El Tribunal de Comptes ha sol·licitat a la Fiscalia, a Societat Civil Catalana i a les defenses dels trenta-cinc encausats per la presumpta desviació de fons per a l’1-O i l’acció exterior del procés que informin en un termini de deu dies sobre la procedència de plantejar una qüestió prejudicial sobre la llei d’amnistia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) després de la seua entrada en vigor. La consellera a càrrec d’aquest procediment comptable, que ha suspès el termini per dictar sentència, qüestiona si cinc preceptes de la llei “podrien oposar-se a la interpretació” que ve realitzant el TJUE del dret comunitari, en relació, per exemple, a la “lluita contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE”, entre altres. El “principi de cooperació lleial”, els “principis d’igualtat i de no discriminació”, els de “seguretat jurídica i confiança legítima” i “el principi de l’Estat de Dret” són també alguns preceptes que la consellera obre la porta a consultar al TJUE i que podrien dilatar l’entrada en vigor de la normativa.En la seua providència, el Tribunal de Comptes posa el focus en l’article 1 de la llei d’amnistia, que determina l’àmbit objectiu de la llei i els fets que quedarien perdonats, i també en l’apartat que deixa fora del perdó “els delictes que afectessin els interessos financers de la Unió Europea”.Aquest procediment afecta més d’una trentena d’exalts càrrecs catalans, inclosos els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, per la seua presumpta responsabilitat comptable en la desviació de fons públics per al procés.

García-Castellón pregunta sobre Tsunami, però no sobre els CDR

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va sol·licitar ahir a la Fiscalia i a les parts personades en la causa en la qual investiga per terrorisme la plataforma Tsunami Democràtic que informin en un termini màxim de 10 dies sobre la possibilitat d’aplicar la llei d’amnistia. El jutge assenyala que d’acord amb el que estableix la llei, els jutges han de determinar si la norma s’aplica o no als casos concrets, i poden fer-ho d’ofici o a instàncies d’una part o de la Fiscalia, però sempre després d’escoltar els arguments del Ministeri Fiscal i altres parts. En aquesta causa estan investigats, entre d’altres, la dirigent d’ERC Marta Rovira o Josep Lluís Alay. La causa va començar a instruir-se el 2019, però no va ser fins al novembre del 2023 que el jutge va decidir investigar els fets com a terrorisme, suposadament per esquivar els efectes de la llei d’amnistia que aleshores s’estava negociant. El jutge no ha demanat opinió sobre els tretze CDR investigats també per terrorisme.