EUROPA DE L’EST CONFLICTE BÈL·LIC
El G7 prestarà 46.000 milions d'actius russos congelats a Kíiv
Utilitza els interessos del capital bloquejat com a aval per a un préstec a Ucraïna
L'OTAN vol evitar més retards en l'ajuda militar compromesa
Els líders del G7, les set democràcies més industrialitzades del món, van arribar ahir a un acord per concedir a Ucraïna un préstec de 46.000 milions d’euros que es pagarà amb els interessos generats pels actius del banc central rus congelats a la UE.
Així ho va indicar la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, amfitriona a Bari de la reunió del G7, que va destacar que es tracta d’“un préstec per valor de prop de 50.000 milions dòlars abans de final d’any gràcies a un mecanisme pel qual per a la restitució es podran utilitzar els beneficis dels actius russos immobilitzats a les nostres jurisdiccions”. “No parlem de confiscació d’aquests béns, sinó dels interessos que maduren en el curs del temps”, va subratllar.Els 260.000 milions d’euros d’actius russos congelats generen uns 3.000 milions d’euros a l’any en beneficis, però aquesta quantitat és insuficient per mantenir a la superfície Kíiv, ja que únicament cobriria les necessitats de finançament de l’Executiu ucraïnès en un mes. Per això, el G7 ha decidit utilitzar els interessos futurs com un aval per a un préstec a Ucraïna per ajudar a reconstruir el país i comprar armament.Mentrestant, l’OTAN s’ha proposat evitar que nous retards en el subministrament d’ajuda militar a Ucraïna la perjudiquin en el camp de batalla davant de Rússia, per la qual cosa preveu aprovar avui un pla per gestionar l’ajuda. El secretari general aliat, Jens Stoltenberg, va plantejar ahir que els aliats contribueixin al futur fons de suport financer a Ucraïna d’acord amb el seu PIB, proposant així que els EUA assumeixin el 50% dels 40.000 milions d’euros de la iniciativa i l’altre 50% l’aportin els socis europeus i el Canadà.
Multa milionària a Hongria per violar la protecció de migrants
El Tribunal de Justícia de la UE va condemnar ahir dijous Hongria a pagar una multa milionària per no haver executat deliberadament una sentència anterior sobre protecció internacional de migrants. Segons el dictamen, Hongria haurà de pagar una quantitat a preu fet de 200 milions d’euros i una multa coercitiva d’un milió d’euros per cada dia de retard.El primer ministre d’Hongria, l’ultranacionalista Viktor Orbán, va qualificar d’“indignant i inacceptable” la multa i va dir que “sembla que els immigrants il·legals són més importants per als buròcrates de Brussel·les que els seus propis ciutadans europeus”, va dir.