Vora 500 militants d'ERC reclamen obrir un procés de “renovació”

Prop de 500 militants d’ERC, entre els quals vuit membres del Consell Executiu en funcions, han subscrit un manifest que, en ple debat sobre el futur del partit, advoca per obrir un procés de “renovació general de la cúpula dirigent” que culmini en el congrés nacional del 30 de novembre. El text suposa el primer pas públic del sector del partit que considera que és hora de tancar definitivament una etapa i que s’oposa així –malgrat que no ho explicita– que Oriol Junqueras torni a assumir el lideratge de la formació, com ell pretén. Després de la patacada electoral de les eleccions de la Generalitat, el president Pere Aragonès i la secretària general, Marta Rovira, ja van anticipar que s’apartaran de la direcció del partit després d’aquest congrés. Els signants del manifest criden a “dissenyar un procés de renovació sobre els principis de la generositat i la inclusivitat”. Això s’emmarca en la necessitat d’“una renovació general de la cúpula dirigent” amb l’objectiu de “conduir l’organització cap a un model més col·lectiu, transparent i amb més participació de la base militant, de l’estructura territorial i dels actius del municipalisme republicà”.

Subscriuen el manifest la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, les conselleres lleidatanes en funcions Ester Capella i Meritxell Serret, els també consellers Roger Torrent, David Mascort, Natàlia Garriga i Manel Balcells i el viceconseller Sergi Sabrià. També les diputades al Congrés Teresa Jordà i Pilar Valluguera; la senadora lleidatana Sara Bailac o la portaveu al Parlament la passada legislatura, la també lleidatana Marta Vilalta, entre d’altres. El text va ser censurat per l’exportaveu d’ERC al Congrés Joan Tardà, que va dir que els signants volen “tirar Junqueras a la paperera”.

La majoria de càrrecs lleidatans de la formació firmen el manifest, com Serret o Vilalta

Sobre les negociacions per a la futura investidura, que començaran avui amb el PSC, la portaveu d’ERC, Raquel Sans, una de les signants, va demanar als socialistes i a Junts que expliquin els seus projectes, i va recordar que les exigències d’ERC passen per avançar cap a un referèndum, reforçar serveis públics, impulsar el català com a “eix vertebrador” de totes les polítiques i aconseguir un finançament singular per a Catalunya. En aquest sentit, va carregar contra el president Pedro Sánchez, que va acusar d’intentar “enredar” al parlar diumenge sobre un finançament singular dins del règim comú, i li va demanar d’abordar directament el concert econòmic. Val a recordar que la secció local de Lleida va ser la primera que es va pronunciar contra un recolzament a investir Illa. Ahir a la nit, Illa va dir que demanarà al president del Parlament, Josep Rull, “més temps” per poder articular una “majoria progressista” amb ERC i Comuns i va ratificar que no es presentarà a un primer intent d’investidura el 25 de juny.

Puigdemont acusa Sánchez de “fer xantatge” amb el concert econòmic

L’expresident Carles Puigdemont va denunciar ahir el “xantatge” del president del Govern, Pedro Sánchez, a ERC, al lligar un finançament singular per a Catalunya a la investidura de Salvador Illa, i va posar condicions a un suport de Junts als pròxims pressupostos. Puigdemont va respondre així a les paraules de Sánchez, que en una entrevista amb La Vanguardia va afirmar que “és compatible millorar el sistema de finançament autonòmic de forma multilateral i articular un finançament singular per a Catalunya”. Aquesta picada d’ullet de Sánchez a ERC, que planteja precisament un finançament singular com a condició per investir Illa, representa, segons Puigdemont, “un escàndol en tots els sentits”. Per a ell Catalunya necessita “un concert econòmic propi perquè així ho reclamen els ciutadans, no com a moneda de canvi perquè governin uns o altres”. L’expresident també va advertir Sánchez que “els pròxims Pressupostos Generals hauran de discutir-se de forma clara si els socialistes volen comptar amb el suport de Junts, que mirarà amb lupa el grau d’execució dels últims comptes”.En un altre ordre de coses, Puigdemont va titllar la líder del partit d’ultradreta francès Agrupació Nacional, Marine Le Pen, d’“actuar com a titella del franquisme de Vox” després que aquesta descrigués d’“humiliant” que el líder de Junts, a qui va dir “criminal”, “operi des de França” i amenaça d’expulsar-lo si guanya les eleccions gal·les. “Seré implacable amb tots aquells que ataquin les institucions legítimes del seu país, especialment si són amics i aliats, com Espanya”, va dir Le Pen.

Els comuns, a favor del finançament singular

El portaveu dels Comuns, Joan Mena, va defensar ahir que Catalunya necessita un finançament singular, i va afirmar que hauria de tenir “solidaritat interterritorial i terra fiscal, per evitar que hi hagi comunitats autònomes com Madrid que practiquin el dúmping fiscal”. Mena va afirmar que Catalunya té un desajust de finançament, i considera que necessita un model singular perquè té “altres competències” que no tenen altres comunitats autònomes.

Fedea, preocupada per la petició catalana

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) va expressar ahir la seua “preocupació” davant de la porta que ha deixat oberta el president del Govern, Pedro Sánchez, d’atorgar un tractament especial a Catalunya en matèria de finançament autonòmic, alertant que això podria “privar l’Estat dels recursos necessaris per exercir amb efectivitat les seues funcions essencials”.

El PP traslladarà a Rull que no recolzarà Illa

El PPC traslladarà avui al president del Parlament, Josep Rull, que no donaran suport a una hipotètica investidura de Salvador Illa, “perquè no és de confiança”, i que “no hi ha cap altra força política que tingui opcions”. Així ho va assegurar ahir el secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez, en una entrevista a RTVE, en la qual va considerar “pràcticament impossible” una abstenció en un govern liderat pels socialistes. Rull té previst reunir-se avui dimarts, a més d’amb els populars, amb els comuns, Vox, la CUP i Aliança Catalana.