Fiscalia demana amnistiar els dotze CDR del cas Judes i Jové, Garriga i Salvadó per l'1-O

La Fiscalia de l’Audiència Nacional va sol·licitar ahir amnistiar els dotze CDR acusats de terrorisme en el marc del conegut com cas Judes. El Ministeri Públic, que havia demanat penes de fins a 27 anys de presó, advoca ara per declarar “extingida la responsabilitat penal” i el sobreseïment de les actuacions del cas. Paral·lelament, la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar al Tribunal Superior de Catalunya que amnistiï els exalts càrrecs d’ERC al Govern Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, per als quals demanava fins a 7 anys de presó pels preparatius de l’1-O.

En el cas dels dotze CDR, la tinent fiscal Marta Durántez va indicar, en la vista prèvia al judici a Madrid, que la causa és compatible amb l’amnistia, i va assenyalar que els suposats delictes no es van arribar a “materialitzar”, com tampoc no va succeir amb la fabricació dels explosius que els CDR presumptament volien preparar. “No podem partir de suposicions i del potencial mal que es podria haver causat”, va dir. Durántez va defensar la postura de la Fiscalia, ja que el fiscal que portava el cas va decidir apartar-se’n al no estar d’acord amb la decisió.Les defenses dels acusats van afirmar que els fets que se’ls imputen són amnistiables perquè “de cap manera s’ha provocat cap vulneració de drets humans”. Confien a saber “en menys d’una setmana” si el jutge els aplica la norma.Paral·lelament, el tinent fiscal Pedro Ariche va demanar al TSJC que amnistiï Jové, Salvadó i Garriga, “en estricta aplicació dels principis d’unitat d’actuació i de dependència jeràrquica”. Està previst que els tres siguin jutjats al setembre amb peticions de 7 anys de presó per a Jové i 6 anys i els 3 mesos per a Salvadó per malversació, prevaricació i desobediència. En el cas de Garriga, Fiscalia sol·licitava un any d’inhabilitació per desobediència.Per la seua banda, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa va sol·licitar davant del Tribunal Suprem que no se li apliqui l’amnistia perquè això pot “interpretar-se com un reconeixement de culpa”, i va reclamar que la seua causa sigui declarada nul·la.D’altra banda, un agent dels Mossos d’Esquadra ha presentat un recurs davant del Suprem perquè deixi sense efecte l’amnistia concedit a un manifestant condemnat per lesionar-lo en una protesta. La sentència també establia que el condemnat havia d’indemnitzar el mosso amb 76.647 euros.

Moncloa deroga l’article que segons Junts podia paralitzar la llei

El Govern espanyol va introduir ahir en el decret llei de pròrroga de mesures anticrisi pels conflictes d’Ucraïna i el Pròxim Orient, publicat al BOE, la derogació de l’article de la llei d’enjudiciament criminal que establia que quan un jutge presenti una qüestió prejudicial davant de la Justícia europea es paralitza el procés en marxa. D’aquesta manera, no es deixa en mans dels tribunals la possibilitat de demorar l’aplicació de la llei d’amnistia mentre no resolgui el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), fet que a la pràctica suposa aplanar l’aplicació de la norma. Junts assegurava que aquest article dificultava l’aplicació de la llei, i va vincular la seua desaparició al suport als decrets òmnibus del Govern espanyol que es van aprovar al gener.La vicepresidenta primera de l’Executiu central, María Jesús Montero, va restar importància a aquesta mesura al considerar que la “pràctica jurídica” no canviarà.