El PSC recolza una reforma perquè Puigdemont voti al Parlament

El PSC, Junts, ERC, comuns i la CUP van acordar ahir una reforma del reglament del Parlament per regular per primera vegada el vot telemàtic. Els cinc grups van registrar conjuntament la modificació del text per autoritzar que en situacions “excepcionals i degudament justificades” es pugui votar a distància si la Mesa considera que existeixen circumstàncies que “impedeixen el desenvolupament de la funció parlamentària”. La reforma també amplia els supòsits de delegació de vot, que podran utilitzar els diputats que tinguin compromisos institucionals i a l’estranger o actes oficials que no els permetin assistir-hi.

A més, vol modificar-se l’article que regula la conformació dels grups parlamentaris per assimilar-lo al sistema del Congrés. Així, els diputats podran canviar de grup els primers cinc dies de cada període de sessions. Això permetria que algun grup parlamentari cedís diputats a la CUP per conformar grup propi i que, després, tornessin a la formació original.Aquests canvis facilitaran la votació telemàtica de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, de l’exconseller i diputat de Junts Lluís Puig, i del parlamentari d’ERC Ruben Wagensberg que esperen a l’estranger que se’ls apliqui la llei d’amnistia. En el ple de constitució de la Cambra, els tres van poder votar delegant el vot, però el PP i Vox van anunciar un recurs davant del Tribunal Constitucional. Per la seua part, el PSC, que ara dona suport a aquesta proposta, va presentar un recurs contra el vot telemàtic de Puig en la passada legislatura, i el Constitucional va acordar el passat 5 de juny anul·lar-lo.Aquesta iniciativa, tanmateix, arriba mentre estan en marxa les negociacions d’investidura, en la qual el candidat socialista, Salvador Illa, està provant d’aconseguir el suport d’ERC i comuns, mentre que Puigdemont vol un Govern amb ERC i la CUP, que necessitaria l’aval dels socialistes.D’altra banda, la Fiscalia ha demanat al Superior de Justícia de Catalunya que apliqui l’amnistia a l’expresident Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N del 2014, que va donar inici al procés, per la qual van ser condemnats per desobediència a una pena d’inhabilitació que ja han complert. Considera que el delicte encaixa en els especificats en la norma.