Els ultres, a les portes del poder

Uns 50 milions de francesos estan cridats avui a les urnes en la primera volta de les eleccions legislatives per renovar els 577 representants a l’Assemblea Nacional i decidir també així el color del pròxim govern.

Les últimes enquestes apunten que Agrupació Nacional, el partit liderat per Marine Le Pen i Jordan Bardella, ha ampliat l’avantatge sobre les esquerres en els últims dies de la campanya. Els sondejos els donen ara un 37% dels vots, dos punts percentuals més respecte a la setmana anterior.Els ultres amplien així la distància amb l’aliança d’esquerres, el Nou Front Popular, que es manté amb el 28 per cent dels suports, mentre que Junts per la República, el bloc liderat pel president Emmanuel Macron, cau un punt fins al 20 per cent dels sufragis.Amb totes les projeccions apuntant a una victòria de l’extrema dreta, la principal incògnita és si Agrupació Nacional aconseguirà la majoria absoluta –almenys 289 escons– que s’ha autoimposat per formar govern.Segons les enquestes, el principal problema per als francesos és el poder adquisitiu, seguit per la pujada dels preus, la protecció social, la seguretat i la immigració. De fet, aquests han estat els grans temes de la campanya electoral, que també ha estat marcada per manifestacions contra l’extrema dreta en algunes de les principals ciutats del país.En la primera volta es decideixen els candidats que passaran a la segona, que se celebrarà el 7 de juliol. Ara bé, un candidat pot proclamar-se també guanyador si avui obté la majoria absoluta i, a més, si aquests resultats representen almenys el 25 per cent del total de l’electorat.

Uns 50 milions de francesos estan cridats avui a les urnes per renovar l’Assemblea Nacional

El que sí que apunten totes les enquestes és un increment de la participació respecte als comicis del 2022. Els sondejos indiquen que la participació se situarà entre el 63 i el 66%, molt per sobre del 47,5% registrat el 2022.Els col·legis electorals obren a les 8 i tanquen a les 18 hores, malgrat que l’horari s’ampliarà fins a les 19 i fins a mitjanit en alguns centres de grans ciutats com París. Les primeres estimacions es publicaran a les 20 hores.Durant la campanya, el partit de Macron es va erigir com l’única garantia de moderació, després de situar l’aliança d’esquerres també com a extremista, juntament amb la ultradreta. “Només el centre pot bloquejar l’extrema dreta i esquerra”, va assegurar.Per la seua part, el Nou Front Popular també ha apel·lat en la recta final de la campanya el votant progressista moderat, amb un lleuger allunyament de posicionaments de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon. “Si vol ser útil en el Nou Front Popular, hauria de fer-se a un costat i callar”, va afirmar durant la campanya l’expresident socialista François Hollande, amb qui el bloc d’esquerres busca captar els moderats.Per la seua part, Agrupació Nacional ha generat polèmica amb algunes iniciatives anunciades durant la campanya, com per exemple suprimir el dret que permet obtenir la nacionalitat francesa per naixement en territori francès, “restablir el delicte d’estada irregular” i donar prioritat i fins i tot exclusivitat als nacionals francesos en algunes qüestions, com en posicions “estratègiques” en l’administració pública, com per exemple les relacionades amb seguretat i defensa.

La V República està abocada a una quarta cohabitació

La legislatura sortint va fer evident el risc de la fragilitat, ja que el Govern del primer ministre Gabriel Attal, encapçalat prèviament per Elisabeth Borne, amb prou feines comptava amb 245 suports. El resultat de les eleccions europees, amb la ultradreta a l’alça, va ser la punta que va fer moure fitxa al president de la república Emmanuel Macron avançant els comicis legislatius.Macron no es juga la presidència en els comicis –el seu mandat dura fins al 2027–, però sí podria veure afectada la seua capacitat de governar si es troba amb un govern i una Assemblea Nacional contrària. França s’ha vist abocada a la cohabitació en tres ocasions durant la V República, l’última de les quals entre 1997 i 2002, i ara les enquestes anticipen que n’arribarà una quarta.

Els inversors temen un repunt de la despesa pública posteleccions

Bancs d’inversió i gestores de fons esperen amb expectació els resultats de la primera volta de les eleccions davant de la possibilitat que les formacions més proclius a augmentar la despesa pública reforcin les seues posicions a l’Assemblea Nacional. L’avenç electoral va portar la incertesa als mercats europeus, la qual cosa es va traduir en una pujada de la prima de risc del deute públic francès.Malgrat que aquestes tensions s’han anat relaxant, els analistes creuen que podrien rebrotar en funció dels resultats electorals tenint en compte l’elevat endeutament de França i una hipotètica victòria de la ultradretana Agrupació Nacional com de la coalició d’esquerres Nou Front Popular, no aclareix els dubtes.