El Tribunal Suprem no amnistia la malversació i manté l'ordre de detenir Carles Puigdemont

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va rebutjar ahir aplicar la llei d’amnistia al delicte de malversació que atribueix a l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i va acordar mantenir vigents les ordres estatals de detenció contra ells. Llarena sí que considera amnistiable el delicte de desobediència pel qual està processada la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Per això deixa sense efecte l’ordre de detenció contra ella, i aclareix que les que pesen contra Puigdemont, Comín i Puig es mantenen només per malversació. En qualsevol cas, dona deu dies a les parts per al·legar sobre la pertinència de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat respecte a la desobediència. A més, Rovira està imputada per terrorisme en el cas Tsunami. Per la seua part, la Sala Penal, que dirigeix Manuel Marchena, tampoc no aplicarà l’amnistia als condemnats a penes d’inhabilitació pel procés que així ho van demanar: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolord Bassa i Jordi Turull, ja que considera que el delicte de malversació de cabals públics no es pot perdonar en aquest procediment. Així mateix, va acordar promoure qüestió d’inconstitucionalitat respecte al delicte de desobediència per als quatre que van ser condemnats.

Tant Llarena com Marchena fan seus els arguments dels quatre fiscals que van ser apartats de la causa per contradir la postura del Ministeri Públic i defensen que els seus comportaments “incorren plenament en les dos excepcions que preveu la llei per amnistiar aquest delicte: que s’hagin fet amb propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i que afectin els interessos financers de la UE”. Així mateix, descarten elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE perquè consideren que “no hi ha marge d’interpretació”. Sense citar el Govern central, els magistrats critiquen el cridaner contrast entre la protecció reforçada que la UE atribueix al delicte de malversació i “la lenitat del legislador espanyol” que no ha dubtat a “perdonar aquest greu delicte, així com les conseqüències econòmiques, pel simple fet d’haver estat comesos per concrets responsables polítics”. A més, afirmen que la “precipitació” amb què es va aprovar la llei “contribueix de manera decisiva a dificultar la tasca interpretativa” dels tribunals. Ara l’amnistia quedarà previsiblement en mans del Constitucional després de la consulta del Suprem i els eventuals recursos d’empara que s’espera que presentin els encausats.

La Junta Electoral no reconeix Toni Comín com a eurodiputat

La Junta Electoral Central (JEC) va rebutjar ahir reconèixer el candidat de Junts Toni Comín com a eurodiputat, malgrat haver obtingut els vots necessaris, per no haver acudit a jurar la Constitució en l’acte celebrat al Congrés, com “exigeix la llei electoral”. La JEC considera que la seua decisió està avalada pel Tribunal Suprem, malgrat la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE en el cas d’Oriol Junqueras, que estableix que la condició d’eurodiputat s’adquireix en “la mateixa elecció”. El Parlament Europeu va afirmar que estudiarà el cas sobre l’escó de Comín, una vegada que la Junta Electoral enviï la llista d’eurodiputats. Mentrestant, ERC va presentar un recurs per acabar amb l’obligatorietat de l’acatar la Constitució per ser eurodiputat.

“La llei serà la tomba del Govern de Sánchez”

El jutge de l’Audiència de Barcelona Joaquín Aguirre es va atribuir la crisi en la tramitació de l’amnistia del gener, quan Junts va votar en contra del text al Congrés al considerar que no tenia prou cobertura. En uns àudios difosos ahir pel mitjà Diario Red, se l’escolta dient que la seua interlocutòria d’imputació de Carles Puigdemont i Artur Mas per traïció en la coneguda com trama russa del procés seria “la tomba” del Govern de Pedro Sánchez, a qui assegurava que li quedaven “dos telenotícies alemanys”. Els àudios difosos per l’esmentat mitjà mostren al magistrat parlant amb funcionaris del jutjat de la interlocutòria del cas Volhov que obria la possibilitat d’imputar pel delicte de traïció Puigdemont, entre altres líders independentistes, l’endemà que Junts rebutgés la norma a la cambra baixa. “Ahir el tema de la llei d’amnistia es va tombar per mi”, diu en un dels àudios. “Serà la tomba del Govern”, diu en un altre, en el qual es vanagloria dels seus contactes amb els mitjans europeus que s’havien fet ressò de la presumpta connexió entre l’independentisme i el Kremlin.Puigdemont va avançar que es querellarà contra el jutge, a qui va acusar de “vulnerar el Codi Penal per intentar subvertir l’estat de dret”. Per la seua part, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye van recórrer la peça separada de la trama oberta la setmana passada pel jutge Aguirre.

Junts compara els magistrats amb una màfia: “La Toga Nostra”

L’expresident Carles Puigdemont va comparar amb la màfia italiana la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar la malversació en la causa del procés. “La Toga Nostra”, va afirmar el dirigent a X. Per la seua part, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va dir que l’expresident mantindrà els seus compromisos, també el de tornar a Catalunya si hi ha debat d’investidura, malgrat la decisió del Suprem, que va qualificar de “cop de toga a l’Estat”.Des d’ERC, la portaveu, Raquel Sans, va afirmar que no suposa “cap sorpresa” la decisió dels magistrats de l’Alt Tribunal, però va assegurar que la llei “hauran d’acabar aplicant-la” malgrat que la intentin “torpedinar”. Per la seua part, des del PSOE van discrepar amb la decisió dels jutges, però van considerar que això afecti la formació de Govern a Catalunya. Mentrestant, el PP va celebrar la decisió. “L’estat de dret és més fort que qualsevol Govern”, va asseverar la popular Cuca Gamarra.