Un jutge amnistia 46 policies investigats per les càrregues durant l'1-O a Barcelona

El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha amnistiat els 46 agents de la Policia Nacional que investigava per les càrregues de l’1-O a la capital catalana, al considerar que els delictes que se’ls atribuïen encaixen en la llei i que la seua actuació no va superar el “llindar de gravetat” per quedar exclosa. El jutge afirma que als agents, a qui s’atribuïen delictes de lesions i contra la integritat moral, se’ls ha d’aplicar l’amnistia perquè les actuacions investigades “van ser d’escassa durada individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar una vegada aconseguit, sense que es prolonguessin en el temps més enllà de la maniobra policial d’entrada i sortida dels diferents col·legis electorals”. Així mateix, defensa que s’enquadren dins de l’àmbit de l’amnistia ja que estan directament vinculats al procés. La llei exclou els casos de tortures o tractes inhumans o degradants si superen “un llindar mínim de gravetat”. I encara que algunes de les acusacions van demanar que s’exclogués de l’amnistia alguns dels policies per aquests delictes el jutge desestima aquesta pretensió, ja que assegura que ha de ser ell qui, com a instructor, decideixi si els fets són amnistiables o no i conclou que cap actuació dels policies investigats en aquesta causa “no va superar el llindar de gravetat necessari” per quedar exclòs. Amb tot, recorda que la interlocutòria es pot recórrer i precisa que, malgrat acordar el sobreseïment lliure de la causa penal en aplicació de l’amnistia, encara queda oberta la via civil perquè les persones que van patir danys per l’actuació policial puguin reclamar la responsabilitat civil.

Òmnium Cultural, Irídia i l’ANC van anunciar que recorreran aquesta decisió al·legant que la brutalitat policial per part dels policies contra la societat civil que es va viure durant la celebració del referèndum del 2017 contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i amnistiar-los implica una vulneració d’aquest per part de l’Estat. Els sindicats de la Policia Nacional, per la seua part, van valorar positivament la decisió del jutge malgrat ser contraris a l’amnistia. Després d’aquesta sentència, les defenses de 27 policies nacionals investigats per les càrregues de l’1-O a Girona han començat a sol·licitar la mesura de gràcia, que ara per ara ja ha beneficiat unes 73 persones, la majoria policies i manifestants.D’altra banda, l’Advocacia de l’Estat es va posicionar a favor que s’apliqui la llei d’amnistia als processats en la causa contra Tsunami Democràtic oberta a l’Audiència Nacional. En aquest cas estan investigats, entre d’altres, la secretària general d’ERC, Marta Rovira; i el cap de gabinet de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay.

El jutge diu que l’actuació dels policies no supera el “llindar de gravetat” per ser excloses de la llei L’Advocacia de l’Estat demana amnistiar els processats per l’Audiència Nacional

Mentrestant, tant Alay com Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, van presentar una querella en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels delictes de prevaricació i malversació contra el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que investiga la trama russa del procés i que la setmana passada va obrir una nova peça sobre el cas, conegut com a Volhov i que Artur Mas ha recorregut.

El Govern central diu al Suprem que ha d’aplicar la llei

El Govern central va recordar ahir als jutges que han d’aplicar la llei d’amnistia, després que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena rebutgés aquest dilluns perdonar el delicte de malversació que atribueix a l’expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. I que el mateix fes el jutge de la Sala Penal, Manuel Marchena, amb els condemnats pel procés Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull. Així ho va expressar la portaveu del Govern estatal, Pilar Alegría, durant la roda de premsa després del Consell de Ministres. I encara que va evitar criticar directament la decisió dels magistrats de l’Alt Tribunal, expressant el “respecte” de l’Executiu a les decisions judicials, sí que va reiterar que els jutges han d’aplicar la llei que “funciona com qualsevol altra i va ser aprovada per majoria absoluta al Congrés dels Diputats”. “El text de l’amnistia és absolutament clar i meridià. La voluntat del legislador també. Tan clara com les lletres i el text de la mateixa llei i els efectes positius que comporta”, va asseverar Alegría. En aquesta línia, va assegurar que l’Executiu no impulsarà una reforma de la norma ni legislarà per modificar els articles que el Tribunal Suprem ha utilitzat per no aplicar-la als casos de malversació i mantenir les inhabilitacions i les ordres de detenció contra els líders de l’1-O.

Núñez Feijóo posa en dubte de la imparcialitat del Constitucional

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va anunciar ahir que el seu partit esgotarà els terminis per recórrer l’amnistia al Tribunal Constitucional, posant en dubte la imparcialitat de l’organisme perquè veu “absolutament immoral” que un òrgan de garanties estigui “trufat de dos càrrecs del Govern”. Així ho va assegurar durant una entrevista a Onda Cero en la qual va sol·licitar al president del Govern central, Pedro Sánchez, que demani la dimissió com a membres del Constitucional de Juan Carlos Campo, exministre de Justícia, i de Laura Díez, que va ser assessora al Govern entre 2020 i 2022, perquè els dos han ocupat càrrecs polítics en els últims cinc anys.

La Generalitat acusa els jutges de “retorçar” la normativa

La portaveu del Govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, va acusar ahir el Tribunal Suprem de “retorçar” la llei d’amnistia per evitar aplicar-la als dirigents independentistes condemnats o perseguits pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017. En roda de premsa, Plaja va deplorar que hi hagi magistrats que “de forma desacomplexada” menyspreïn el Congrés i pretenguin “alliçonar el poder legislatiu”. “Se sabia que alguns jutges intentarien obstaculitzar a l’amnistia, però no deixa de ser vergonyós”, va asseverar. En aquesta línia, va recordar que es tracta d’“una llei aprovada que s’ha d’aplicar en la seua totalitat” tant en els casos que els agraden com en els que no.