Sense amnistia ni immunitat, el Suprem podria reactivar l'euroordre contra Puigdemont

La decisió del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena de no amnistiar el delicte de malversació a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont aclareix el camí del jutge per activar una ordre europea de detenció i entrega, més encara quan el dirigent de Junts ha perdut el seu blindatge parlamentari al deixar de ser eurodiputat.

El revés de l’alt tribunal complica ja no només un eventual retorn a Catalunya, malgrat que l’expresident insisteix que la seua intenció és tornar si hi ha un debat per a la seua investidura a pesar de les conseqüències que pugui comportar-li, sinó el seu futur a Europa, perquè res impedeix al magistrat dictar una nova euroordre contra ell.Segons fonts jurídiques, quan Puigdemont va recollir l’acta de diputat del Parlament el passat 10 de juny, va perdre la condició d’eurodiputat i la immunitat parlamentària. Això és així perquè, segons aclareixen, és incompatible ostentar ambdós escons i en aquest cas preval l’últim que hagi recollit. Tanmateix, altres fonts discrepen d’aquesta interpretació i expliquen que l’expresident perdrà el blindatge europeu el proper dia 16 quan es constitueixi l’Eurocambra i deixi de ser eurodiputat a tots els efectes.Sigui com sigui, sense la cobertura de l’amnistia ni el blindatge que li atorgava l’escó a Estrasburg, la seua posició processal a Europa torna a la casella de sortida. Per aquest motiu, les fonts asseguren que el jutge no té cap obstacle per dictar una euroordre, si bé precisen que no pot actuar d’ofici, sinó a instàncies d’una part i, en vista de la posició de la Fiscalia i l’Advocacia amb l’amnistia, és possible que la petició de dictar una nova ordre europea vingués només de Vox. De fet, la formació ultra, que exerceix d’acusació popular, ja ha avançat la seua intenció de sol·licitar a l’Alt Tribunal que activi l’ordre de detenció europea contra l’expresident. Si bé la justícia belga, país en el qual ha establert la base d’operacions des de Waterloo, no ha posat les coses fàcils per entregar-lo a Espanya, el cert és que l’alemanya sí que va accedir el juliol del 2018 a extradir-lo només per la malversació i no per rebel·lió ni sedició, la qual cosa va fer que Llarena rebutgés l’entrega. Des d’aleshores, les circumstàncies han variat. El gener del 2023, el jutge va rebre un reconeixement quan el Tribunal de Justícia de la UE va limitar les opcions de la Justícia belga per rebutjar les euroordres emeses per Espanya. I el mateix mes, Llarena va aplicar la derogació del delicte de sedició a Puigdemont, que era el principal escull per a una extradició, però va mantenir la malversació, un delicte que compta amb un precedent en contra de l’expresident a Alemanya. A l’espera del que pugui ocórrer, Puigdemont va sol·licitar ahir a la magistrada del Tribunal Supremo Susana Polo, que instrueix la causa per terrorisme de Tsunami Democràtic, que li apliqui l’amnistia perquè els fets que se li atribueixen estan emparats per la nova llei, tenint en compte que no s’han causat de forma intencionada greus violacions de drets humans. A més, recorda que la Fiscalia de l’Audiència Nacional ja s’ha pronunciat a favor que se’ls apliqui la normativa.

L’Eurocambra deixa per ara sense escó Toni Comín

El Parlament Europeu ha decidit deixar per ara vacant l’escó del candidat de Junts, Toni Comín, després que la Junta Electoral Central (JEC) publiqués la llista d’eurodiputats espanyols on no figurava el dirigent independentista per no haver acatat la Constitució. L’Eurocambra prendrà una decisió definitiva sobre Comín després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emeti una nova sentència sobre la necessitat imprescindible de jurar la Carta Magna espanyola per obtenir la condició d’eurodiputat. Segons el parer de la Junta Electoral Central, acatar la Constitució és un requisit imprescindible. Tanmateix, una sentència del 2019 relativa al cas d’Oriol Junqueras, que no va poder fer-ho a l’estar a la presó, va establir que els eurodiputats gaudeixen de les seues prerrogatives des que són elegits. Després de les eleccions del 2019, la llista definitiva de la JEC d’eurodiputats no incloïa ni Puigdemont ni Comín –tampoc Junqueras– per, precisament, no haver jurat la Constitució. El llavors president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, no els va reconèixer com a eurodiputats, encara que posteriorment, el desembre del 2019, ambdós membres de Junts van prendre l’escó. Aquest canvi va respondre a la decisió del nou president, David Sassoli, que va tenir en compte la sentència del TJUE sobre Junqueras.

Demanen aplicar la llei a la Mesa de Torrent

La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que amnistiï els exmembres de la Mesa del Parlament Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, jutjats i absolts del delicte de desobediència per admetre a tràmit una proposta de resolució a favor de la independència i contra la monarquia. Els quatre van ser absolts el 2022 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però la Fiscalia va presentar recurs davant del Suprem perquè es repetís el judici. A l’espera de la deliberació de l’Alt Tribunal, ara la Fiscalia ha demanat l’amnistia.

Rebutgen amnistiar un jove per una baralla

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha denegat l’amnistia a un jove condemnat pels disturbis durant les festes de la Mercè de Barcelona del 2021. Considera que els seus actes no estaven emmarcats en una mobilització independentista, com requereix la llei d’amnistia, sinó en una festa popular que va acabar amb enfrontaments amb la policia. El Tribunal sí que ha amnistiat un jove condemnat per portar substàncies explosives en les mobilitzacions contra el Consell de Ministres a Barcelona el 2018.

Registrada la querella contra el jutge Aguirre

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va registrar ahir la querella presentada per l’expresident Carles Puigdemont; el cap de la seua oficina, Josep Lluís Alay, i l’advocat Gonzalo Boye contra el titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, per prevaricació i malversació.

El Constitucional estudia els vots delegats

El Tribunal Constitucional ha acordat admetre a tràmit el recurs d’empara interposat per Vox contra l’admissió del vot delegat dels diputats Carles Puigdemont i Lluís Puig.