Els laboristes aspiren a obtenir una 'supermajoria' no vista en dos segles

Més de 46 milions de britànics estaven ahir cridats a les urnes per escollir els 650 membres que conformaran la cambra dels comuns. Els col·legis electorals van estar oberts des de les set del matí fins a les onze de la nit (hora catalana) i al tancament d’aquesta edició tot just començaven a conèixer-se els primers resultats oficials, que no s’esperen que siguin definitius fins avui mateix.

Les últimes enquestes pronosticaven un “canvi de cicle” amb un partit laborista que aspirava a, no només per primera vegada en catorze anys trencar l’hegemonia conservadora que s’ha imposat en totes les eleccions des que van arribar al poder en plena crisi financera, sinó aconseguir uns resultats sense precedents des de l’any 1832. Fins i tot l’actual primer ministre i líder del partit conservador, Rishi Sunak, donava ahir per feta la derrota dels tories i també animava l’electorat a acudir a les urnes precisament per evitar aquesta “supermajoria laborista”. D’altra banda, el principal favorit per agafar el relleu al capdavant del 10 de Downing Street, el líder laborista Keir Starmer, va instar a acudir a les urnes per a aconseguir “el canvi”.Els ciutadans del Regne Unit elegeixen els diputats de la cambra dels comuns per cada un dels 650 districtes: 543 per Anglaterra, 57 per Escòcia, 32 per Gal·les i 18 per Irlanda del Nord. Aquest equilibri ha canviat respecte a les eleccions del 2013 en favor dels anglesos i en detriment dels gal·lesos, que han perdut 8 escons a la cambra dels comuns. El vot és uninominal, és a dir, que s’elegeix un diputat per circumscripció. A més a més, ahir també s’esperava que fos un dia clau per als independentistes escocesos de l’SNP, immersos en una profunda crisi interna, i per a l’ultraconservador Nigel Farage, que amb el seu nou partit pretenia seduir una part de l’electoral dels tories.