França posa a prova el cordó sanitari a la ultradreta en la segona volta d'avui

Els ciutadans francesos estan cridats avui diumenge de nou a les urnes per a la segona volta d’unes eleccions legislatives que no només marcaran el futur immediat del país sinó que acabaran de posar a prova el marc polític que ha regit França durant aquestes últimes dècades, en les quals hi ha hagut un clar cordó sanitari davant de la ultradreta.

Agrupació Nacional, que es va presentar coalitzada amb Els Republicans, tradicional bastió del centredreta, va aconseguir per primera vegada imposar-se en unes eleccions legislatives en la primera volta de les eleccions de la setmana passada. Va obtenir un de cada tres sufragis vàlids, davant del 28 per cent del Nou Front Popular (NFP) de formacions d’esquerres, entre les quals el Partit Socialista (PS) i La França Insubmisa (LFI). Junts, la coalició que representa els aliats d’Emmanuel Macron, va quedar relegada en tercera posició, amb un 21 per cent.El líder d’Agrupació Nacional, Jordan Bardella, aspira a ser primer ministre, si bé ha promès que només buscarà encapçalar el Govern si compta amb una majoria absoluta al seu favor. Aquest llindar, el de la majoria absoluta, és el que volen evitar tant sí com no els seus rivals, sabent que una de les opcions alternatives és la ingovernabilitat.Per aquesta raó, tant el Nou Front Popular com Junts van acordar retirar els seus respectius candidats en aquelles circumscripcions en què haguessin quedat tercers, per aglutinar vots i fer un front comú a la ultradreta. Macron va parlar ja la nit de la primera volta d’una “gran concentració democràtica”.Més de 200 candidats han complert aquesta consigna i s’han retirat, si bé la polèmica ha estat servida per la reticència de diversos aspirants macronistes de fer-se a un costat, principalment per les seues reticències a donar suport a candidatures vinculades a LFI. Cataloguen el partit de Jean-Luc Mélenchon d’extrema esquerra i equiparen per tant els riscos que representa als d’Agrupació Nacional.El ministeri de l’Interior ha preparat per avui un dispositiu de seguretat amb 30.000 policies i gendarmes, amb 5.000 d’aquests efectius desplegats a París i els seus voltants. Temen que es produeixin problemes d’ordre públic després d’una campanya marcada per les mobilitzacions socials, principalment contra l’auge de la ultradreta, i per incidents violents contra candidats.

Cohabitació segura, però amb la governabilitat en escac

França es despertarà demà dilluns amb una nova Assemblea Nacional i, potser, amb un debat en potència sobre la governabilitat. Si la ultradreta no aconsegueix la majoria absoluta, la Cambra Baixa es veuria abocada a nous equilibris. Macron ha deixat clar que el seu lloc no està en joc passi el que passi en aquestes eleccions i que, per tant, no es planteja dimitir. La cohabitació ja es dona per fet, en el millor dels casos per al president amb un govern de coalició, però qualsevol escenari haurà de sostenir-se almenys durant un any.La Constitució estableix al seu article 12 que no hi pot haver una nova dissolució del Parlament en dotze mesos i l’Elisi ha aclarit que Macron no contempla recórrer a l’article setze, que implicaria donar-se poders excepcionals per evitar el buit de poder. Només s’ha utilitzat una vegada durant la V República, el 1961 i com a resposta al cop a Alger.