Lluís Caelles Garreta, periodista: «Sempre he obert els diaris per les pàgines internacionals»

En quin punt es troba la invasió russa d’Ucraïna?

Fa mesos que està enquistat; pot ser que ara la victòria s’inclini més cap al bàndol rus, ja que estan fent avenços al front nord i a Khàrkiv. Tanmateix, s’esperava que Vladímir Putin ho reconqueriria tot i no està sent així. D’altra banda, les tropes ucraïneses estan patint el fet d’haver consumit artilleria durant mesos sense finançament per poder recuperar-la. Just ara els comencen a arribar diners per aconseguir munició i començar a frenar els avenços russos.

Així doncs, l’artilleria que rebin els ucraïnesos només els servirà per frenar l’avenç rus, però no per perpetrar un atac ofensiu...

No, perquè els russos tenen diversos avantatges que no tenen els ucraïnesos. Primer, tenen molta gent. Segon, el seu règim polític permet enviar qualsevol persona al capdavant sense haver de donar explicacions. Tercer, disposen de recursos per fabricar la seua pròpia munició i enviar-hi tancs. La frase “Ucraïna pot guanyar però Rússia no pot perdre” és una mica veritat: difícilment Ucraïna reconquerirà territori i difícilment Rússia en perdrà. Fins que s’adonin que en algun moment s’hauran d’asseure a negociar.

L’únic desenllaç possible és la negociació?

Jo crec que sí. Les dos parts han de veure que es pot guanyar molt més negociant que continuant en la guerra.

Què motiva cada bàndol a resistir?

En el cas de Putin, és més un tema geoestratègic. Té al punt de mira el proper dia 6 de novembre [data de les eleccions presidencials als Estats Units], i depèn de qui guanyi aquell dia se li pot aplanar molt el camí. En canvi, Volodímir Zelenski sap que a la mínima que es relaxi, els russos no dubtaran a posar més pressió. Per tant, l’únic que els queda és continuar resistint.

Acostuma a fer xarrades explicant com es viu el conflicte des de dins i la seua cobertura periodística.

Quan hi ha gent que té interès a saber què succeeix al món, a mi m’encanta explicar-ho.

Sense revelar gaire, què explica a la gent que ve a escoltar-lo?

El primer és que jo no soc ni conferenciant ni historiador, així que qui vulgui una conferència molt ben articulada, que no vingui! Jo soc una mica cul d’olla… [riu]. Bàsicament, explico com veig el conflicte des de dins i tot el que hi ha darrere de cobrir una cosa com aquesta. Quan l’espectador veu com treballen els periodistes en zones de conflicte, es pot fer una idea més precisa de la informació. Molta gent pensa que els periodistes arribem al lloc i ens expliquen tot el que hem de saber; aquesta no és la realitat i la gent ha de saber-ho.Quina és la resposta per part del públic?Crec que la gent ho agraeix una mica, que vingui algú i els digui: “Eh, que quan sortim per televisió des de l’estranger no estem vacances, patim molt!” No patim perquè sigui una zona de conflicte, sinó per ser capaços de subministrar bona informació en cada Telenotícies amb unes despeses i uns criteris ajustats. De vegades, la gent es pensa que a TV3 som la BBC, que té un enorme desplegament de treballadors i de recursos. Però també està bé que la televisió del nostre país pensi en gran i que pugui enviar la seua gent sobre el terreny quan succeeix qualsevol cosa. Al final, el producte que publica la BBC tampoc dista tant del que oferim nosaltres..

Quants anys fa que es dedica al periodisme?

Deixi’m sumar... Uns trenta-cinc anys.

Al llarg de la seua carrera ha passat per molts mitjans i departaments. Per quina raó internacional?

Sempre he obert els diaris per les pàgines d’internacional. M’ha interessat més la informació del món que qualsevol altra. El meu poble va ser una vegada al centre d’un front bèl·lic i des de molt petit he sentit, fascinat, històries sobre aquella època. La realitat no és com a les pel·lícules, que només ensenyen trets i tancs aixecant pols per ciutats arrasades. Malgrat la guerra, als llocs continua quedant alguna cosa de vida. Succeeix a Ucraïna, la gent es vol quedar voluntàriament perquè és casa seua.

Com es cobreix una guerra?

Intentant atansar la informació internacional al públic d’aquí, atès que ens afecta més del que ens imaginem. Li hem de posar una mica d’humanitat. En un conflicte, hi ha molt més que soldats i les línies del front, la guerra té molt més relat. De vegades la gent et diu: “Deu ser molt glamurós, això d’anar pel món”, i la veritat és que tampoc ho és tant. En definitiva, fas el mateix amb la informació internacional que amb la informació local: entrevistar, discernir, buscar fonts en les quals puguis confiar..