L’Audiència Nacional declara nul el cas Tsunami des de 2021 per un error del jutjat
La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha estimat el recurs de la investigada en la causa de Tsunami Democràtic Marta Molina i ha declarat la invalidesa de totes les diligències que el jutge d’instrucció va acordar posteriorment al 29 de juliol de 2021, data en la qual va dictar un acte de pròrroga de sis mesos de la investigació quan havia vençut el termini un dia abans.
En una interlocutòria, el Tribunal dona la raó a la recurrent en considerar que la pròrroga va ser extemporània i ordena al jutge Manuel García Castellón que dicti la resolució establerta a l’article 779 de la Llei d’enjudiciament Criminal, segons el qual l’instructor ha de decidir si continua amb la causa o dicta el sobreseïment i per a això, s’haurà de basar només en les diligències acordades abans del 29 de juliol de 2021.
En aquestes dates, el titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional encara no havia dirigit la investigació d’aquesta causa per terrorisme contra l’expresident català Carles Puigdemont.
Fonts jurídiques consultades per EFE consideren que aquesta decisió de la Sala pot per tant desembocar en la nul·litat de la investigació que Puigdemont té oberta per Tsunami Democràtic en el Tribunal Suprem al costat del diputat d’ERC Ruben Wagensberg.
Contra la dirigent d’ERC Marta Rovira, investigada a l’Audiència Nacional també per Tsunami, García Castellón va emetre el 3 de desembre de 2019 la primera comissió rogatòria a Suïssa per provar de localitzar-la, si bé va ser rebutjada, i no va ser fins aquest any quan la va citar a declarar com investigada.
Queda per tant en mans de García Castellón decidir si amb les dades de què disposava el juliol de 2019 -quan encara no comptava amb la documentació sol·licitada a diversos organismes ni s’havien personat els policies ferits en les protestes contra la sentència del procés l’octubre de 2019- hi ha la possibilitat de prosseguir endavant amb la causa o només es pot decretar l’arxiu.
La Sala Penal -composta per Alfonso Guevara, Carlos Fraile (ponent) i Ana María Rubio- el que ha fet és donar la raó a la secretària de Moviments Socials d’ERC Marta Molina, única de la dotzena d’imputats que ha declarat davant del jutge, quan va assenyalar que la pròrroga que disposa la interlocutòria de 30 de juliol de 2021 del jutge d’instrucció és "extemporània", en haver vençut el termini un dia abans.
El jutjat considerava que el termini d’instrucció no va arribar a expirar per la interlocutòria de 30 de juliol de 2021 en què va acordar la pròrroga i que li "va donar continuïtat sense que es produís cap interrupció".
Tanmateix, per a la Sala Penal aquest raonament de l’instructor resulta contradictori, ja que encara que ambdós fets, "l’expiració i la seua pròrroga siguin propers "estan separats per menys de 24 hores- és palmari que el primer s’havia produït quan es va acordar el segon".
Per tot això, el Tribunal conclou que la proximitat temporal d’expiració de termini i pròrroga no indica continuïtat en la instrucció, sinó precisament el contrari: la solució d’aquesta continuïtat.
En el cas d’un altre dels recurrents, l’investigat Josep Lluis Alay, la Sala rebutja el seu recurs en el qual demanava el sobreseïment com a conseqüència de l’expiració del termini d’instrucció.
Els magistrats consideren que Alay constava en aquest causa com investigat abans del 29 de juliol de 2021, dia en què va concloure la fase d’instrucció, encara que no hagués prestat declaració com a tal.
La Sala indica que serà ara el jutjat el que, amb llibertat de criteri i ajustant-se a les diligències practicades dins del període d’instrucció que va concloure el 29 de juliol de 2021, resolgui el que consideri oportú.
