El jutge de ‘Volhov’ rebutja aplicar l’amnistia a Puigdemont i la resta d’investigats i envia el cas al Suprem
Aguirre afegeix a la causa el delicte de pertinença a organització criminal a més del de traïció i malversació
El president Carles Puigdemont i l'expresident Artur Mas a l'acte de Junts per Catalunya a Brussel·les el 6 de desembre del 2017.
El magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha rebutjat aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Artur Mas i la resta d’investigats en la peça separada que ell mateix va obrir del ‘cas Volhov’ per traïció i malversació. Alhora, ha enviat una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè assumeixi la causa, tenint en compte que Puigdemont i Francesc de Dalmases, un altre dels investigats, són diputats al Parlament i per tant aforats. En la seva exposició, avançada pel diari ‘ABC’ i a la qual ha tingut accés l’ACN, Aguirre afegeix a la causa el delicte de pertinença a organització criminal.
Aguirre demana al Suprem que assumeixi aquesta peça separada tot i que només dos dels 11 investigats són aforats. A més de Puigdemont i Dalmases, els investigats són Artur Mas, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Jordi Sardà, Natàlia Boronat, Zeus Borrell, Miquel Casals, Carles Porta, Aleksander Dmitrenko, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye. Els atribueix a tots ells els delictes de traïció, malversació i pertinença a organització criminal.
En l’escrit on rebutja aplicar l’amnistia per tots aquests delictes, Aguirre torna a fer esment del seu argumentari sobre la guerra híbrida i les zones grises, citant Daesh o el ciberterrorisme per després aprofundir en l’anomenada “ingerència russa” a Europa, passant per Crimea i Montenegro. “L’esforç rus va ser dirigit a la manipulació de les autoritats polítiques i de la població a fi d’influir directament en la societat catalana i aconseguir que es produís una escissió voluntària de la Unió Europea, mitjançant la Declaració Unilateral d’Independència. Això hauria obligat els polítics catalans a llençar-se als braços del recent amic rus com a mesura per impedir el caos econòmic i social, donat el conegut i greu problema de dèficit públic que tenia i té Catalunya”, argumenta el magistrat.
Aguirre critica la “deficient tècnica legislativa” que s’ha utilitzat per fer la llei d’amnistia i avisa que generarà “problemes interpretatius” de forma “sistemàtica”, fins al punt que “converteixen en inaplicables els conceptes d’amenaça o ús de la força per resultar impossible la seva compatibilitat amb els tipus penals concrets de traïció als quals es pretenen aplicar”.
En aquest sentit, constata que seran els tribunals els que hauran de fer una valoració subjectiva del grau de seriositat de l’amenaça per poder decidir si es pot aplicar l’amnistia, i en el cas concret de la peça separada que ha obert del ‘cas Volhov’ conclou que “el perill va ser real i efectiu” i no es va materialitzar perquè a Puigdemont li va entrar el “pànic”. “Aquest magistrat considera que sí que va haver una amenaça (en el sentit de perill) real i efectiva que una potència estrangera (Rússia) executés actes perjudicials per a la integritat territorial d’Espanya”, assevera.
Aguirre compara Tsunami Democràtic amb la Kale Borroka a Euskadi, i parla de la plataforma com de la “secció terrorista de tot l’entramat secessionista desenvolupat pels investigats” per aconseguir la independència. Cita la protesta a l’aeroport (amb la mort del ciutadà francès) i les manifestacions a la plaça Urquinaona i davant del Departament d’Economia. “Va ser tal la situació de coacció, amb amenaces incloses, que tractar d’expressar-se lliurement durant aquells tràgics dies va suposar una heroïcitat, en un indissimulat procés revolucionari que va incloure fins i tot braçalets d’adhesió al moviment, en forma de llaços grocs”, ha continuat. Per tot plegat, considera que es va fer un ús efectiu de la força i per tant rebutja aplicar l’amnistia al delicte de traïció que atribueix als investigats.
Pel que fa al delicte de malversació, argumenta que “es va realitzar com a mitjà per a la comissió del delicte de traïció”. “Si hagués triomfat s’hauria produït la secessió d’una part del territori espanyol, de tal manera que com diu el Tribunal Suprem hauria afectat, encara que fos en grau de mera temptativa, a la Renta Nacional Bruta Estatal, i per tant, al pressupost comunitari”, afegeix. Per tant, conclou que no es pot amnistiar aquest delicte perquè s’afecten els interessos financers de la UE.
El jutge afegeix el delicte de pertinença a organització criminal, i situa Artur Mas i Carles Puigdemont a dalt de l’estructura. “Tenien el lideratge i el control de les accions que prenien els seus quadres directius, disposaven de la capacitat de suspendre, interrompre o modificar les activitats dirigides a contactar amb actors d’influència russos, amb interessos contraris a l’estat espanyol que representaven”, sosté.
Víctor Terradellas i Josep Lluís Alay, continua, “actuaven com a instruments al servei d’una línia de treball estable que s’ha mantingut durant anys” i eren “persones de la seva màxima confiança amb autonomia i capacitat per decidir com aconseguir els objectius estratègics”. “Terradellas o Alay decidien com i amb quines persones contactar per aconseguir el seu objectiu: suport i reconeixement internacional (rus en aquest cas) d’un estat català independent”, acaba. El magistrat considera els tres delictes estan relacionats i si no es pot amnistiar la traïció ni l’amnistia tampoc es pot aplicar la llei a pertinença a organització criminal.