Arxivada la causa contra Puigdemont per terrorisme, però no la de la trama russa

La jutge del Tribunal Suprem (TS) a càrrec de la instrucció del cas Tsunami Democràtic ha acordat l’arxivament de la causa penal oberta per terrorisme contra l’expresident Carles Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg. Ha adoptat aquesta decisió després de rebre la interlocutòria per la qual el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va arxivar dilluns la causa, després que la Sala Penal invalidés totes les diligències acordades en els últims tres anys perquè es va prorrogar la investigació el 30 de juliol del 2021, vint-i-quatre hores fora de termini.

En una interlocutòria d’ahir, Polo precisa que el 29 de juliol del 2021 era el “límit temporal” per haver realitzat diligències d’investigació i que abans de l’esmentada data no “s’havia acordat ni pres declaració a cap dels investigats [tampoc no ha tingut lloc la dels aforats en la present causa], fet que impedeix que les actuacions puguin continuar pels tràmits del procediment abreujat”. Ni Puigdemont ni Wagensberg no van arribar a declarar.D’altra banda, el titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que investiga la trama russa del procés, ha denegat a Puigdemont i als altres 12 investigats en la causa argumentant que podrien haver incorregut en delictes d’alta traïció i malversació, i afegeix un nou il·lícit de pertinença a organització criminal. En la interlocutòria, acorda remetre aquesta causa al Tribunal Suprem i argumenta que aquests delictes no quedarien emparats per la mesura de gràcia. El magistrat afirma que el procés era una eina perfecta que podria ajudar Moscou a avançar en els seus objectius estratègics contra Occident, ja que malgrat que fracassés “la simple existència del conflicte i la conseqüent desestabilització d’un país membre de l’OTAN ja representaven una victòria notable per als interessos de Rússia”.Per un altre costat, el secretari general de Junts, Jordi Turull, no descarta mobilitzacions si Carles Puigdemont viatja a Catalunya i és detingut. “Cridarem a la reacció del país davant d’aquest fet”, va assegurar.

L’Audiència Nacional ha acordat preguntar a les parts personades en la causa en la qual estan processats per terrorisme CDR si és procedent presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la lei d’mnistia davant dels “seriosos” dubtes que aquesta norma pugui contravenir “greument” el dret comunitari i suposi “una infracció patent”.“Limitar l’exclusió de l’amnistia a les violacions més greus de drets humans en matèria de terrorisme és contrari al que un stat de ret ha de perseguir sempre i a tota hora, l’erradicació i l’eliminació de tota forma de terrorisme”, exposen en una interlocutòria molt crítica amb la llei d’amnistia els magistrats de la secció tercera del Penal amb Alfonso Guevara al capdavant.

12

L

A

del mateix

E

D

mateixa

Per una

Mentrestant

V

e

aci

-O

Segons el seu parer, “existeixen seriosos dubtes sobre si la distinció entre terrorisme de “baixa intensitat” i resta de terrorisme, pot compaginar-se amb el Dret de la Unió Europea.“El no concretar de manera clara i rotunda quins actes amb responsabilitat penal (en el nostre cas) han d’excloure’s en una matèria tan sensible com és el terrorisme, no cap dubte que és una minva important per a la seguretat jurídica i que ratlla la llei de clarament insuficient des d’aquest punt de vista de la tècnica legislativa”, observen els magistrats.Responen així a la petició d’amnistiar els 12 CDR que van fer en una vista prèvia les defenses dels processats i la Fiscalia, que fins aquell moment reclamava penes d’entre 8 i 27 anys de presó per delictes de terrorisme.La tinenta fiscal de la Audiencia Nacional Marta Durántez va defensar l’aplicació de l’amnistia amb l’argument que no s’ha produït “cap lesió” als drets humans prevista en la llei perquè, “suposant que la voluntat dels acusats” hagués estat causar, a més de danys materials, un perill a la vida o a la integritat física, “és una realitat” que no va arribar a produir-se.La Sala, sense entrar en el fons de l’assumpte, però apuntant a les “contradiccions” de la llei, explica que, si bé des de “el punt de vista temporal i objectiu” els fets que s’imputen als investigats entrarien en l’àmbit d’aplicació de la llei d’amnistia, no estarien inclosos en la Directiva UE2017/541 del Parlament Europeu i del Consell relativa a la lluita contra el terrorisme i que la Llei d’Amnistia recull al seu article 2 com a causa d’exclusió.Possible infracció patent del Dret de la UEDesprés d’analitzar la Directiva de la UE, la Sala mostra “serioses dubtes sobre si la Llei d’Amnistia, al seu article 2, apartat c) en excloure només determinades formes de terrorisme, és a dir, les que hagin causat de forma intencionada greus violacions als drets humans, i, en particular els que es recullen als articles 2 i 3 del Conveni Europeu, això no suposi, en certa forma, una derogació tàcita d’una part essencial de la Directiva comunitària i en definitiva estigui en contra d’aquesta voluntat del legislador comunitari expressada en el seu articulat”.Ja la mateixa Llei d’Amnistia, indica la Sala, resulta “en certa forma contradictòria, en el sentit de voler excloure els actes de què pugui derivar-se responsabilitat penal que tinguin una finalitat terrorista segons la Directiva abans citada 541/2017, però a línia seguit, el legislador estableix una limitació a aquesta exclusió”.“I el que és pitjor encara -prossegueix-, en contra del mateix text normatiu comunitari, ja que considera i estima pertinent que no tots els actes amb finalitat terrorista que es defineixen o descriuen en la Directiva europea quedin exclosos de l’amnistia, sinó només aquells que suposin una violació greu dels drets humans, en particular els que atemptin contra el dret a la vida”.Per tant al seu judici la llei limita l’exclusió de l’amnistia només a les formes més greus de terrorisme, en contradicció amb la Directiva que afirma que tots els actes de terrorisme són d’extrema gravetat, i “en canvi deixa que la Llei d’Amnistia empari i puguin ser objecte de perdó altres formes de terrorisme”.Potser, reflexiona la Sala, “estigués pensant en la qual cosa socialment, i de forma eufemística, s’ha donat en anomenar terrorisme de baixa intensitat, com si el terrorisme se’n pogués catalogar un d’alta intensitat i un altre de baixa intensitat”.Una forma de terrorisme, abunda la Sala, que també “poden constituir accions greus com puguin ser la pertinença a una organització o grup terrorista, la fabricació i tinença d’explosius o la temptativa de delicte d’estralls (infraccions de les que s’acusa els processats en el present procediment)”.“Existeixen seriosos dubtes sobre si la distinció a què abans ens referíem entre terrorisme de baixa intensitat i resta de terrorisme, pugui compaginar-se amb el Dret de la Unió Europea, ja que els textos comunitaris no estableixen cap distinció, i la lògica que dimana de les normes europees abans esmentades imposa que tota forma de terrorisme és d’extrema gravetat i en conseqüència, no hauria de ser objecte d’amnistia ni de perdó”, adverteix.Minva important per a la seguretat jurídicaDes del punt de vista de la tècnica legislativa, el Tribunal considera que la llei incorre en una “greu indefinició i inconcreció” en no especificar clarament ni descriure en el seu articulat quins actes poden constituir aquest tipus d’infraccions o violacions greus contra els drets humans.“Especialment -apunta- no s’assenyala de manera clara i sense que hi hagi lloc a dubtes quin és el límit en el qual ha d’establir-se la gravetat de la infracció o la violació del dret a la vida o la integritat física perquè es pugui considerar com a susceptible de ser amnistiat o no ser susceptible d’això”.Aquesta indefinició afecta, segons la Sala, d’una manera directa i frontal, al dret fonamental a la seguretat jurídica recollit a l’article 9.3 de la Constitució Espanyola, i article 16 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.Una Llei com la Llei d’Amnistia, diuen els magistrats, que en contra del que pugui pensar-se, i ateses les característiques que té des del seu àmbit d’aplicació temporal i objectiu i dels efectes que se’n deriven, ha de tenir una aplicació restrictiva.Per tot això, la Sala conclou que l’assumpte s’ha de sotmetre al TJUE i, amb caràcter previ dona trasllat al Ministeri Fiscal, Acusació Popular i representacions processals dels processats, perquè en el termini de tres dies al·leguin el que estimin oportú.

Rovira afirma que li agradaria tornar a Catalunya dissabte

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va afirmar ahir que li agradaria tornar a Catalunya de cara a aquest dissabte per participar en l’assemblea de dones del partit republicà, després que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón hagi arxivat aquest dilluns la causa de Tsunami Democràtic. En una entrevista a RAC1, va advertir que “també fa falta veure les reaccions” de les acusacions particulars que han anat apareixent en la causa, textualment, sobretot aquests últims mesos.D’altra banda, va demanar disculpes per la campanya “vergonyant” dels cartells contra Ernest Maragall. “Mai no hauria hagut de passar i espero que aquesta setmana s’aclareixin les responsabilitats”, va afegir.Pel seu costat, Tolo Moya, exdirector de comunicació d’ERC, va declarar ahir en la comissió d’investigació del partit que no va autoritzar “mai” el cartell contra els Maragall i que no n’és responsable. “He pogut demostrar amb proves que jo mai no havia vist el cartell, que mai no el vaig autoritzar, que no en soc responsable, ni d’aquest cartell ni de cap grup”, va declarar a l’ACN.